- Com a representant de les entitats i persones amb discapacitat física, ECOM manifesta la seva preocupació perquè, en la revisió que està fent del darrer esborrany del codi que ha fet públic el departament de Treball, Afers Socials i Famílies, s’està trobant amb retrocessos flagrants com l’exempció d'adaptar edificis en carrers amb pendent o la no obligatorietat de posar ascensors en edificis d'habitatges d'obra nova.
- ECOM considera que és inadmissible que un Govern que està treballant en un Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat –com a compromís d’ajustar-se al que estableix la Convenció de l’ONU– aprovi un Codi d’Accessibilitat que deixa la porta oberta a dur a terme actuacions que no garanteixen l’accessibilitat en igualtat d’oportunitats a les persones amb discapacitat física i que no és coherent si es té en compte l'envelliment de la població.
- ECOM valora l'esforç que s'ha fet tant des dels diferents col·lectius de la discapacitat com des de l’Administració per elaborar aquest codi però denuncia que hi ha diferents paràmetres que perpetuen la vulneració de drets i les desigualtats territorials en accessibilitat.
- Per això ECOM exigeix al Govern que rectifiqui abans de l’aprovació definitiva alguns punts del Decret basats en prejudicis i estereotips que atempten contra la dignitat i els drets de les persones amb discapacitat física.
Barcelona, 3 de febrer de 2020. ECOM, com a entitat que defensa els de les persones amb discapacitat física de Catalunya, llença un crit d’alerta i manifesta la seva preocupació perquè, en la revisió que està fent del Codi d’Accessibilitat –que des del passat 30 de gener es troba en exposició pública, com a pas previ per a la seva aprovació– està detectant que el redactat d’aquest deixa la porta oberta a que es puguin dur a terme actuacions que limitaran o impossibilitaran els drets de les persones amb discapacitat física de Catalunya.
Per això ECOM urgeix i exigeix al Govern que rectifiqui i modifiqui abans de l’aprovació definitiva del Decret qüestions flagrants que suposen una discriminació directa de les persones amb discapacitat física i van en contra dels seus drets i dignitat com a col·lectiu.
Per ECOM és totalment incoherent i inadmissible que un Govern que està treballant en un Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat –com a compromís d’ajustar-se al que estableix la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU– aprovi un Codi d’Accessibilitat que no es regeix pels paràmetres del disseny universal i que, fins i tot, és permissiu deixant la porta oberta a la realització d’actuacions que no garanteixen la plena accessibilitat en edificacions d’obra nova.
Les qüestions més flagrants detectades
Una de les línies vermelles que ECOM considera inadmissible és la possibilitat de seguir construint edificis d'habitatges d'obra nova sense ascensor. ECOM defensa que l’accés a un habitatge accessible és imprescindible si volem promoure la vida independent de les persones amb discapacitat física, així com garantir-los el seu dret a viure i relacionar-se amb la comunitat, tal com estableix la Convenció. A més, és també totalment incoherent aquesta permissivitat tenint en compte l’envelliment de la població.
Exactament el decret el que contempla és l’exempció de no posar ascensor en els habitatges d’entre 2 i 3 alçades de pisos, un perfil d’habitatge que es correspon a la gran majoria d’edificacions de zones rurals o barris sencers de molt municipis. Per això ECOM titlla de greu aquesta exempció ja que considera que permetre-la ens portaria a seguir perpetuant les desigualtats territorials existents a Catalunya en matèria d’accessibilitat, un dels reptes prioritaris que es posen sobre la taula quan parlem de la millora de l’accessibilitat.
Una altra línia vermella que ECOM veu inacceptable és el fet que el nou Decret eximeixi de fer accessibles les edificacions existents, que estiguin ubicades a carrers amb una pendent igual o superior al 16%. Per ECOM, tota edificació ha de fer-se accessible independentment si es troba en una pendent o no, ja que avui és possible trobar solucions per a l’accessibilitat als barris o municipis amb pendents, com els productes de suport elèctrics o a través del transport públic i/o privat.
En la mateixa línea, ECOM troba ofensiu i completament discriminatori que un Decret d'accessibilitat digui que no cal fer accessibles els establiments d'ús públic on (com literalment diu el decret) "es justifica que no és previsible la presència de persones amb mobilitat reduïda i cadira de rodes". Una exempció que es reforça dient “quan es consideri que les activitats i els serveis que s'ofereixen són inapropiats per a persones amb discapacitat física".
L'accessibilitat del transport públic i els carrers, un altre punt clau
Un dels aspectes pels quals des d'ECOM esperava amb molt interès el nou Decret, era la regulació de buits legals, com ara l'accés al transport públic de persones usuàries de scooters: una qüestió que, després de veure com queda redactada al Decret català, ECOM denuncia que no s'ajusta ni a la realitat de les persones usuàries ni a una normativa estatal de rang superior i d’obligat compliment. I, a més, considera que en aquesta qüestió no s’ha tingut en compte tot el treball desenvolupat amb l'Ajuntament de Barcelona els darrers 5 anys per facilitar aquesta regulació, cosa que li sembla inconcebible.
En aquesta mateixa línia, ECOM creu que tampoc no s'han tingut en compte els treballs fets amb les entitats de la discapacitat en relació a la regulació dels carrers en plataforma única, i remarca que el que inclou el Decret pel que fa a aquesta qüestió no soluciona l'accessibilitat per cap col·lectiu, i reprodueix la mateixa inaccessibilitat física que havia de resoldre.
Per últim, ECOM denuncia que el redactat del Decret és massa complex i continua fent un ús abusiu dels conceptes "ajust raonable", "practicable" i "proporcionalitat" sense criteris tècnics i socials clars, una qüestió que ja va denunciar també quan l’aprovació de la Llei d’accessibilitat de Catalunya de 2014. ECOM creu que això dificultarà que l’aplicació real de la norma s’ajusti al que estableix la convenció ja que molts aspectes quedaran sota interpretacions subjectives que poden ser discriminatòries.