- Tercer Sector, sindicats, patronals i col·legis professionals de l'àmbit social s'uneixen i demanen interlocució política d'alt nivell amb urgència per revertir "de forma immediata" la situació d’infrafinançament crònic que pateix el sector.
- Reclamen polítiques públiques que assegurin la cobertura dels drets socials, la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals de les treballadores.
- El Manifest fundacional insta el Govern i el Parlament a construir els consensos necessaris per garantir uns pressupostos 2020 que assegurin el desplegament de les polítiques socials: dependència, RGC, IRSC actualitzat i habitatge social, entre altres.
Barcelona, 18 de novembre de 2019.- "Davant la manca de respostes i solucions per part del Govern de la Generalitat de Catalunya que reverteixin la situació de retrocés arran de la crisi iniciada el 2008 i les dificultats generades pel complex context sociopolític actual, sindicats, patronals, Tercer Sector i col·legis professionals ens unim en defensa del sector social i d’atenció a les persones, reclamant unes polítiques públiques que assegurin la cobertura dels
drets socials, la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals". Així arrenca el Manifest fundacional de la Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya que han llegit avui els portaveus de les organitzacions signants: ACELLEC, ACRA, ASADE, CEESC, TSCAT, COPEC, CCOO, La Confederació del Tercer Sector Social, La Unió, la Taula d'entitats del Tercer Sector Social, UGT i UPIMIR.
La constitució de la Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya neix per denunciar amb major contundència la "situació crítica en què es troba el sector" i reclamar "la necessitat urgent de garantir una inversió adequada per donar una resposta de qualitat als col·lectius més vulnerables i, alhora, assegurar unes condicions de treball dignes" als professionals. La Mesa insta "al Govern i al Parlament de Catalunya a construir els consensos necessaris per garantir uns pressupostos 2020 que assegurin el desplegament de les polítiques socials i reverteixin de forma immediata la situació d’infrafinançament crònic que ha patit el sector durant més de 10 anys".
Els sindicats, les patronals, les organitzacions del Tercer Sector i els col·legis professionals de l'àmbit social demanen "una aposta decidida per passar del 0,5% del PIB actual al 2% d’inversió mitjana en els diferents països del nostre entorn", i entre les polítiques socials que reclamen desplegar s'hi inclouen la Llei de Dependència, la Renda Garantida de Ciutadania, l'actualització de l’IRSC, l'habitatge social, el Pacte Nacional per la Interculturalitat, l'Agència Catalana de Protecció Social, la Llei de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència, el suport a les famílies i les mesures per erradicar la violència masclista. L'objectiu en conjunt és "situar el sector social i d’atenció a les persones com a pilar fonamental – i estratègic - de l’Estat del Benestar, al costat de salut i educació".
A banda de la signatura i la lectura del Manifest, la Mesa unitària en defensa del sector social s'ha adreçat als màxims responsables del Govern i el sector --el president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident, Pere Aragonès i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani--, i en els propers dies ho farà també al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i els presidents de tots el grups parlamentaris, demanant reunions urgents per iniciar un diàleg efectiu que permeti avançar en la construcció d'un sector social fort i capaç d'assegurar la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals.
Els agents de l'àmbit social han subratllat que el 75% de les persones que treballen al sector són dones i plantegen com a mínim imprescindible que el finançament públic permeti no tenir cap salari per sota dels 14.000 euros. En aquesta línia, aposten per "avançar cap a l’equiparació de condicions laborals de tots els professionals, independentment de la forma de gestió, directa o externalitzada", i assenyalen que es tracta en tot cas de serveis públics i cal aplicar la premissa 'a igual feina, igual salari'.
En nom de les organitzacions membres de la Mesa unitària en defensa del sector social actuen com a portaveus:
drets socials, la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals". Així arrenca el Manifest fundacional de la Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya que han llegit avui els portaveus de les organitzacions signants: ACELLEC, ACRA, ASADE, CEESC, TSCAT, COPEC, CCOO, La Confederació del Tercer Sector Social, La Unió, la Taula d'entitats del Tercer Sector Social, UGT i UPIMIR.
La constitució de la Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya neix per denunciar amb major contundència la "situació crítica en què es troba el sector" i reclamar "la necessitat urgent de garantir una inversió adequada per donar una resposta de qualitat als col·lectius més vulnerables i, alhora, assegurar unes condicions de treball dignes" als professionals. La Mesa insta "al Govern i al Parlament de Catalunya a construir els consensos necessaris per garantir uns pressupostos 2020 que assegurin el desplegament de les polítiques socials i reverteixin de forma immediata la situació d’infrafinançament crònic que ha patit el sector durant més de 10 anys".
Els sindicats, les patronals, les organitzacions del Tercer Sector i els col·legis professionals de l'àmbit social demanen "una aposta decidida per passar del 0,5% del PIB actual al 2% d’inversió mitjana en els diferents països del nostre entorn", i entre les polítiques socials que reclamen desplegar s'hi inclouen la Llei de Dependència, la Renda Garantida de Ciutadania, l'actualització de l’IRSC, l'habitatge social, el Pacte Nacional per la Interculturalitat, l'Agència Catalana de Protecció Social, la Llei de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència, el suport a les famílies i les mesures per erradicar la violència masclista. L'objectiu en conjunt és "situar el sector social i d’atenció a les persones com a pilar fonamental – i estratègic - de l’Estat del Benestar, al costat de salut i educació".
A banda de la signatura i la lectura del Manifest, la Mesa unitària en defensa del sector social s'ha adreçat als màxims responsables del Govern i el sector --el president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident, Pere Aragonès i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani--, i en els propers dies ho farà també al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i els presidents de tots el grups parlamentaris, demanant reunions urgents per iniciar un diàleg efectiu que permeti avançar en la construcció d'un sector social fort i capaç d'assegurar la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals.
Els agents de l'àmbit social han subratllat que el 75% de les persones que treballen al sector són dones i plantegen com a mínim imprescindible que el finançament públic permeti no tenir cap salari per sota dels 14.000 euros. En aquesta línia, aposten per "avançar cap a l’equiparació de condicions laborals de tots els professionals, independentment de la forma de gestió, directa o externalitzada", i assenyalen que es tracta en tot cas de serveis públics i cal aplicar la premissa 'a igual feina, igual salari'.
En nom de les organitzacions membres de la Mesa unitària en defensa del sector social actuen com a portaveus:
- Pep Montes, gerent de l'Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura.
- Cinta Pascual, presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials.
- Anna Calvo, representant a Catalunya de la Asociación Estatal de Entidades de Servicios de Atención a Domicilio
- Maria Rosa Monreal, presidenta del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
- Mercè Civit, membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
- Rosa Rodríguez, presidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya.
- Toni Mora, secretari de Política social de CCOO Catalunya.
- Joan Segarra, president de La Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya.
- Enric Mangas, president de La Unió, Associació d’Entitats Sanitàries i Socials
- Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
- Enriqueta Durán, secretària de Polítiques Socials d'UGT Catalunya
- Vicente Botella, president de la Unió de Petites i Mitjanes Residències
MESA UNITÀRIA EN DEFENSA DEL SECTOR SOCIAL I D'ATENCIÓ A LES PERSONES DE CATALUNYA | ORGANITZACIONS MEMBRES
L’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) representa des de 2001 la micro, petita i mitjana empresa del sector del lleure educatiu i la cultural de proximitat. Treballem per al conjunt del sector amb la voluntat de cohesionar-lo i afavorir l'activitat econòmica a partir de propostes professionalitzadores i de promoció de la qualitat en la gestió dels serveis públics.
L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) és una organització empresarial sense ànim de lucre, fundada el 1989, que agrupa la majoria d’empreses i entitats del sector de l’assistència a la gent gran a Catalunya, tant d’iniciativa social com mercantil.
La Asociación Estatal de Entidades de Servicios de Atención a Domicilio (ASADE) és l’organització empresarial estatal que des de l’any 2001 representa a les empreses o professionals que presten serveis d’atenció a les persones, així com altres activitats relacionades amb la dependència.
El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) agrupa el col·lectiu d’educadores i educadors socials que exerceixen la professió a Catalunya. Vetlla per les condicions de qualitat en què es dóna la nostra pràctica professional, amb l’objectiu d’aconseguir una millora en la qualitat de vida de les persones i dels col·lectius que atenem.
El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) és una corporació de dret públic, creada l’any 1983, com un espai plural de representació col·lectiva que actua com a veu i referent professional i social del col·lectiu col·legiat de treballadores i treballadors socials de Catalunya.
El Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), nascut el juny de 2002, és una corporació de dret públic, referent professional, representant i veu dels pedagogs/gues i psicopedagogs/gues.
La Confederació Sindical de Comissions Obreres de Catalunya agrupa seccions sindicals, sindicats de ram, federacions de ram i unions territorials amb l'objectiu d'afiliar el conjunt de treballadors i treballadores de Catalunya que accepten i practiquen els principis dels seus Estatuts.
La Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya és l’organització empresarial que des de l’any 1997 representa a les entitats no lucratives –associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions – que presten serveis d’atenció a les persones a Catalunya.
La Unió, Associació d’Entitats Sanitàries i Socials, és l'associació referent entre les entitats que configuren el sistema de salut i social pel seu compromís amb la millora de la qualitat de vida de les persones.
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya és la institució que representa el conjunt de les entitats socials catalanes. Agrupa 34 federacions i grans organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya, les quals representen i aglutinen en conjunt a més de 3.000 entitats socials no lucratives.
La UGT de Catalunya, Unió General de Treballadors, és un sindicat de classe, d’orientació socialista, plural, autònom i nacional, que conforma l’esquerra social i que utilitza la concertació social des del principi de la lluita de classes com a mètode d’avenç per millorar les condicions de treball i de vida dels treballadors i les treballadores.
La Unió de Petites i Mitjanes Residències (UPIMIR) es una associació sense ànim de lucre de petites i mitjanes residencies, centres de dia i assistència domiciliaria, creada l’any 2009.