Tot just fa uns dies, ens van deixar dues de les persones més inspiradores i compromeses en la lluita per la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat a les terres de ponent, com són la Conchita Tarruella i el Joan Escolar. El seu traspàs ens regala un llegat que perdurarà per sempre en les accions de totes aquelles organitzacions que treballen per fer que la normalització social de les persones amb discapacitat de les comarques lleidatanes. Tots els que vam tenir el privilegi de treballar amb ells i ser influïts pel seu tarannà i dedicació incansable al servei dels altres, hem pogut veure el seu compromís insubornable al servei de las persones amb discapacitat.
El Joan i la Conchita no només van ser activistes socials de reconegut prestigi, sinó que van ser un far de llum en la lluita a favor de la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat. Com a impulsors en la creació de la (FEM) Fundació d'Esclerosi Múltiple l’una i de la Associació i Fundación ASPROS l’altre, van marcar un abans i un després en la forma com la societat abordava les estratègies per afavorir la normalització social de les persones amb discapacitat a les nostres contrades.
La seva dedicació a aquesta causa no es va limitar només a la creació de les seves organitzacions; van ser unes persones defensores incansables dels drets del col·lectiu de la discapacitat, unes veus fermes en la lluita per millorar els serveis de salut mental i física disponibles per a les persones que es veien afectades per una vulneració de drets, en patir alguna discapacitat. La seva tenacitat i determinació van ser determinants per a tots els que començàvem en l'organització de col·lectius en la defensa dels seus drets, tal i com va ser el cas de l’associació ASPID, que lluitaven per la dignitat de les persones, demostrant que malgrat els desafiaments, un món millor i més solidari és possible.
Però el seu llegat no es limita només a la seva dedicació a aquesta causa. La Conxita i el Joan han set uns innovadors de les polítiques destinades a les persones amb discapacitat, donant respostes alternatives en l’abordatge dels reptes als que aquest col·lectiu s’enfronta, amb una diversitat de barreres físiques, socials i econòmiques, tractant aquestes necessitats de manera efectiva.
El seu compromís envers la justícia i la solidaritat continua sent avui, un referent en aquests temps incerts, recordant-nos que només mitjançant la unitat i el compromís podem superar els desafiaments que se'ns presentin.
Avui, mentre recordem i honorem el llegat que ens han deixat, cal que ens inspirem en el seu exemple i que continuem aquesta lluita per un món més just, solidari i inclusiu. La seva petjada perdurarà per sempre en les accions de tots aquells que vam poder col·laborar amb ells per fer una societat lleidatana molt més justa i solidària. Benvolguts Joan i Conxita descanseu en pau! estic plenament convençut que el vostre treball serà una font d’aprenentatge, tant a les aules de Treball Social, com pels professionals de les entitats que treballen amb aquests col·lectius de les terres lleidatanes en les properes generacions.
El Joan i la Conchita no només van ser activistes socials de reconegut prestigi, sinó que van ser un far de llum en la lluita a favor de la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat. Com a impulsors en la creació de la (FEM) Fundació d'Esclerosi Múltiple l’una i de la Associació i Fundación ASPROS l’altre, van marcar un abans i un després en la forma com la societat abordava les estratègies per afavorir la normalització social de les persones amb discapacitat a les nostres contrades.
La seva dedicació a aquesta causa no es va limitar només a la creació de les seves organitzacions; van ser unes persones defensores incansables dels drets del col·lectiu de la discapacitat, unes veus fermes en la lluita per millorar els serveis de salut mental i física disponibles per a les persones que es veien afectades per una vulneració de drets, en patir alguna discapacitat. La seva tenacitat i determinació van ser determinants per a tots els que començàvem en l'organització de col·lectius en la defensa dels seus drets, tal i com va ser el cas de l’associació ASPID, que lluitaven per la dignitat de les persones, demostrant que malgrat els desafiaments, un món millor i més solidari és possible.
Però el seu llegat no es limita només a la seva dedicació a aquesta causa. La Conxita i el Joan han set uns innovadors de les polítiques destinades a les persones amb discapacitat, donant respostes alternatives en l’abordatge dels reptes als que aquest col·lectiu s’enfronta, amb una diversitat de barreres físiques, socials i econòmiques, tractant aquestes necessitats de manera efectiva.
El seu compromís envers la justícia i la solidaritat continua sent avui, un referent en aquests temps incerts, recordant-nos que només mitjançant la unitat i el compromís podem superar els desafiaments que se'ns presentin.
Avui, mentre recordem i honorem el llegat que ens han deixat, cal que ens inspirem en el seu exemple i que continuem aquesta lluita per un món més just, solidari i inclusiu. La seva petjada perdurarà per sempre en les accions de tots aquells que vam poder col·laborar amb ells per fer una societat lleidatana molt més justa i solidària. Benvolguts Joan i Conxita descanseu en pau! estic plenament convençut que el vostre treball serà una font d’aprenentatge, tant a les aules de Treball Social, com pels professionals de les entitats que treballen amb aquests col·lectius de les terres lleidatanes en les properes generacions.
Josep Giralt Lladanosa