• Les entitats socials demanen millores en garantia de rendes, finançament de les polítiques de benestar, condicions laborals, integració i justícia restaurativa.
• Alerten que cal donar resposta a l'impacte social de la pandèmia amb mesures transformadores i no només pal·liatives.
• Alerten que cal donar resposta a l'impacte social de la pandèmia amb mesures transformadores i no només pal·liatives.
Barcelona | 01.02.2021
ECAS reclama més inversió social i un enfocament menys pal·liatiu i més transformador de les polítiques públiques. Ho fa en el seu document 'Reflexions en l'àmbit de les polítiques socials', en relació a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 14 de febrer. La pandèmia de COVID-19 ha impactat sobre una societat fràgil i polaritzada, com alertava l'informe INSOCAT núm. 12, 'Una societat entre crisis'. I ho ha fet de manera estratificada: joves, dones i migrants han tornat a ser els més afectats.
Davant d'això, ECAS demana que "la propera legislatura suposi un punt d’inflexió en les polítiques socials i, més enllà de respondre a les necessitats del moment, posi les bases per a un nou paradigma en l’atenció a les persones i les polítiques de benestar". A més, exigeix que les diverses administracions i instàncies públiques es coordinin deixant de banda partidismes per garantir els drets de la població i treballar per la sostenibilitat social i mediambiental. Les entitats socials plantegen la necessitat d'abordar les causes estructurals de la pobresa i les desigualtats actuant des de la prevenció, el compliment dels drets i la redistribució de les riqueses, i de repensar el sistema productiu, de relacions i de cures posant la vida al centre.
ECAS reclama més inversió social i un enfocament menys pal·liatiu i més transformador de les polítiques públiques. Ho fa en el seu document 'Reflexions en l'àmbit de les polítiques socials', en relació a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 14 de febrer. La pandèmia de COVID-19 ha impactat sobre una societat fràgil i polaritzada, com alertava l'informe INSOCAT núm. 12, 'Una societat entre crisis'. I ho ha fet de manera estratificada: joves, dones i migrants han tornat a ser els més afectats.
Davant d'això, ECAS demana que "la propera legislatura suposi un punt d’inflexió en les polítiques socials i, més enllà de respondre a les necessitats del moment, posi les bases per a un nou paradigma en l’atenció a les persones i les polítiques de benestar". A més, exigeix que les diverses administracions i instàncies públiques es coordinin deixant de banda partidismes per garantir els drets de la població i treballar per la sostenibilitat social i mediambiental. Les entitats socials plantegen la necessitat d'abordar les causes estructurals de la pobresa i les desigualtats actuant des de la prevenció, el compliment dels drets i la redistribució de les riqueses, i de repensar el sistema productiu, de relacions i de cures posant la vida al centre.
El document defensa que cal ampliar la cobertura de la Renda Garantida de Ciutadania, millorar-ne la coordinació i compatibilitat amb l'Ingrés Mínim Vital, i agilitzar-ne i simplificar-ne el procés administratiu. Reclama també una transformació estructural del sistema fiscal català perquè sigui progressiu, redistributiu i integrador de les rendes del capital, amb menys exempcions i reduccions i més impostos directes. En l'àmbit del treball, proposa una planificació concertada de les polítiques d'ocupació a mitjà i llarg termini en un nou Pacte Nacional per a l'Ocupació a Catalunya, que inclogui objectius i escenaris de futur i les polítiques públiques necessàries per assolir-los. Pel que fa l'àmbit de migracions, considera prioritari dotar de més recursos la Llei d'acollida a les persones immigrades i retornades a Catalunya per tal de desplegar plenament i de manera homogènia les polítiques migratòries. I finalment, demana un compromís polític amb la no violència i una aposta decidida per la justícia restaurativa, que deixi enrere els models punitius que fomenten la polarització, les respostes socials segregadores i l'estigmatització de col·lectius vulnerables.