La pobresa es cronifica i s'aguditza malgrat que les xifres econòmiques sobreviuen la pandèmia
  • La covid-19 fa repuntar els índexs de pobresa a Catalunya
  • Un nou informe INSOCAT d'indicadors socials a Catalunya assenyala que la pandèmia ha tornat a castigar amb especial cruesa els col·lectius més vulnerables -dones, persones migrades, joves i amb baix nivell formatiu- i que la intersecció d'aquestes condicions genera situacions encara més complexes
  • ECAS denuncia que la incapacitat del model de protecció social català per traduir la recuperació de la crisi de 2008 en millores en els nivells de pobresa fa evident la necessitat de transformacions estructurals
 
La covid-19 ha fet repuntar els índexs de pobresa a Catalunya: un 26,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió, 2,7 punts més que el 2019, i pràcticament s'han doblat les llars amb baixa intensitat de treball (9,8% el 2020 vs 5,6% el 2019) i la privació material severa (6,2% vs 3,1%). La cruesa de l'impacte de la covid-19 es fa palesa en l'increment sobtat de la bretxa de pobresa, que determina com de pobres són les persones que estan en situació de pobresa, ha passat del 25,5% al 37,9% en un any. Lluís Puigdemont, director de la Fundació SER.GI, ha denunciat que "la realitat és pitjor del que mostren les xifres, és més punyent, i les entitats ho vivim en primera línia". Ha estat en la presentació de 'L'impacte social de la pandèmia a Catalunya: sobreviu l'economia, pateix la ciutadania', edició número 13 de l'informe INSOCAT, Indicadors socials a Catalunya en relació al context estatal i europeu.

L'increment de la taxa AROPE ha afectat amb especial cruesa les dones (per qui s'ha incrementat 2,7 punts) i les persones joves (un 35,9% estan en risc de pobresa o exclusió), amb nacionalitat estrangera (8 més, arribant al 61,6%) o amb nivells formatius baixos. "Quan parlem de pobresa, parlem d'una situació multifactorial, no n'hem de parlar per separat, sinó que s'ha d'analitzar a través de la suma de tots els factors", ha explicat Ferran Busquets, vocal de pobresa d'ECAS.

L'informe analitza també els indicadors de pobresa i econòmics de la darrera dècada, en què la taxa AROPE no ha baixat del 22,5% mentre que el PIB ha tornat a créixer després de la crisi de 2008. La situació econòmica es recupera mentre que la ciutadania no ho fa. Els elevats índexs de pobresa no responen a una situació conjuntural, sinó a una situació estructural: el model socioeconòmic no és capaç de reduir-los. De manera constant, un de cada cinc catalans viu en risc de pobresa o exclusió a Catalunya, fent manifesta la cronificació d'aquesta situació. "Veiem amb preocupació una certa acceptació, normalització i resignació respecte aquests nivells de pobresa i exclusió totalment inacceptables", ha lamentat Puigdemont.

Aquesta divergència fa palesa la feblesa del model de protecció social i les entitats denuncien el desequilibri pressupostari en la inversió social entre salut (26,6% sobre el total dels pressupostos de la Generalitat per 2022), educació (18,8%) i drets socials (protecció i promoció social i habitatge i territori, amb un 9,9% en conjunt). El total de la inversió social, a més, amb prou feines es recupera després de la crisi de 2008 i suposa un percentatge del pressupost molt menor del que representava abans. 

ECAS denuncia que des de la primera línia d'atenció la situació és pitjor del que mostren les xifres, i que no es pot resoldre amb mesures conjunturals un problema estructural. "Les respostes polítiques continuen funcionant amb la lògica de l'emergència temporal quan les xifres mostren un problema crònic", denuncia l'informe, que també constata que el model és incapaç de transformar el creixement econòmic en millores de les condicions de vida.

Les dades mostren situacions arrelades al fons de l'estructura socioeconòmica, i per tant, ECAS reclama un canvi de paradigma que s'ha de vertebrar a partir de la Renda Bàsica Universal. Mercè Darnell, cap del programa de Necessitats Bàsiques de Càritas Diocesana de Barcelona, ha recordat que "totes les persones són febles i vulnerables davant les circumstàncies de la vida" i que, per tant, "els recursos no han de ser només per persones en situació d'exclusió, si és així deixem sempre col·lectius fora". En aquest sentit, ha demanat que "el pla pilot de Renda Bàsica Universal a Catalunya sigui un punt d'inflexió". Alhora, i mentre no s'implementi, les entitats urgeixen l'administració catalana i espanyola a millorar les prestacions existents, harmonitzant la Renda Garantida de Ciutadania i l'Ingrés Mínim Vital, que en tots dos casos han arribat a menys d'un 10% de la població a la que es dirigien.


Font d'informació: Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS)

 
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Més informació
Configuració