Els casos identificats han afectat bàsicament el dret al treball, el dret l’accessibilitat i el dret a la mobilitat i al transport
A la demarcació de Lleida s’han constatat 23 vulneracions de drets de les persones amb discapacitat física o orgànica, el que representa un 8% de les 290 vulneracions registrades a Catalunya l’any 2022, segons es desprèn de l’informe elaborat per la Federació ECOM i en el que ha tingut també la col.laboració d’ASPID en el desenvolupament a les terres de Lleida. Aquest balanç està extret de les consultes ateses per la Federació i de les enquestes fetes per l’entitat, el que vol dir que el nombre total de vulneracions és amb tota seguretat molt superior.
D’aquestes 23 vulneracions registrades, 15 han tingut lloc al Segrià, 5 a l’Urgell, 2 a la Noguera i 1 a l’Alt Urgell. Respecte al perfil, el 52% han estat dones, amb una majoria de persones (el 52%) d’edat compresa entre els 50 i els 64 anys. A més, el 43% d’aquestes persones estava en situació d’atur. D’altra banda, el principal agent vulnerador ha estat el personal d’empreses privades (30%) i de l’administració local (26%). L’espai on s’han produït més vulneracions ha estat el lloc de feina (30%) seguit dels espais públics (26%).
Les vulneracions identificades han afectat principalment el dret al treball (35%), el dret l’accessibilitat (30%) i el dret a la mobilitat i al transport (13%). Cal remarcar que només 4 persones van denunciar aquestes situacions, i que el 43% de les persones que no van denunciar no ho van fer perquè van considerar que fer-ho no servia per a res.
Quan a la tipologia de les vulneracions, tenim queixes per assetjament laboral i mobbing per causes de discapacitat, pel mal ús de les places d'aparcament reservades a persones amb discapacitat (ocupació per vehicles de persones sense discapacitat), pel mal funcionament d’equipaments públics (com el cas de la cadira hidràulica d’una piscina municipal que no funcionava des de feia dos anys), per discriminacions i per rebre un tracte diferencial pel fet de tenir discapacitat, per espais públics i privats no accessibles (manca de rampes per accedir a edificis, per exemple) o pel retard en la gestió de sol·licituds d’ajudes, entre altres afers.
Quasi 300 vulneracions a Catalunya
A nivell de Catalunya, l’informe fet públic per la Federació ECOM indica que prop del 50% de les 290 vulneracions de drets detectades estan relacionades amb l’accessibilitat, Si parlem del perfil de les persones que han patit una vulneració, cal dir que més de la meitat (61%) són dones i el 66% són persones d’entre 35 i 64 anys, en general amb nivells educatius alts. El 59% de les vulneracions han estat a càrrec d’administracions públiques, el 32% a càrrec d’empreses i entitats privades i el 8% a càrrec de particulars. El 57% de les vulneracions s’ha produït en espais públics i el 43% en espais privats. Els més vulnerats ha estat el dret a l’accessibilitat (24%), al treball (23%) i a la mobilitat i al transport (19%).
De les 290 vulneracions registrades, 130 (el 44,8%) tenen a veure amb problemàtiques d’accessibilitat (problemes d’accés a la xarxa de transport, itineraris no adaptats, manca de taxis adaptats), unes problemàtiques presents de manera transversal en gairebé tots els drets analitzats. Això evidencia clarament que l’accessibilitat continua sent el gran problema de les persones amb discapacitat física i/o orgànica a l’hora de poder exercir els seus drets.
Així, a més de les vulneracions directament relacionades amb el dret a l’accessibilitat (relacionades principalment amb barreres arquitectòniques en espais públics com carrers, places, edificis públics i privats), en molts altres casos les vulneracions tenen a veure també, de forma més tangencial, amb aquest àmbit. Es tracta de casos relacionats amb el dret a la mobilitat i el transport (problemes d’accés a la xarxa de transport, itineraris no adaptats, manca de taxis adaptats), el dret a l’habitatge (problemes a les comunitats de veïns per poder dur a terme actuacions i reformes d’accessibilitat en els espais comuns), el dret a la participació a les activitats culturals, de lleure i esportives, o el dret a la salut (manca d’accessibilitat en espais i en el material sanitari).
La infradenúncia, un problema persistent
Considerant que més de la meitat dels casos no s’han denunciat, s’ha tornat a constatar que la infradenúncia és un problema persistent, ja que fa invisibles les vulneracions que pateixen les persones amb discapacitat física o orgànica, De les 290 vulneracions detectades el 2022, 103 van ser denunciades, 133 no es van denunciar, i en 54 dels casos, no s’ha aportat informació de si es van denunciar o no. Si fixem l’objectiu únicament en el nombre de vulneracions de les quals hi ha informació sobre si van denunciades o no (236 vulneracions), veiem que les vulneracions no denunciades representen un 56% del total. Quant al motiu pel qual no es denuncia, el 47% de les respostes afirmen que no serveix per a res, i gairebé un 20% al·lega que el procés de denúncia és complicat.
Davant d’aquesta realitat, ECOM urgeix el Govern a aprovar el Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que acumula gairebé set anys de retard, per tal de promoure un avenç cap a l’accessibilitat universal, d’acord al que estableix la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU. Cal recordar que el Codi s’hauria d’haver aprovat com a màxim dos anys després de l’aprovació de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya, de 30 d’octubre de 2014.
La Federació ECOM, la màxima representant del col·lectiu de persones amb discapacitat a Catalunya, aglutina actualment 120 entitats de persones amb discapacitat física i/o orgànica de tot Espanya, 108 de les quals de Catalunya. A nivell de la província de Lleida, ASPID ha col·laborat amb la iniciativa amb el seu teixit de més de 650 persones associades. La Federació i ASPID defensen l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat física per assolir la plena inclusió social i millorar la seva qualitat de vida, i treballa per enfortir el sector associatiu de la discapacitat física a través de la participació, la representació i l’empoderament del col·lectiu.
A la demarcació de Lleida s’han constatat 23 vulneracions de drets de les persones amb discapacitat física o orgànica, el que representa un 8% de les 290 vulneracions registrades a Catalunya l’any 2022, segons es desprèn de l’informe elaborat per la Federació ECOM i en el que ha tingut també la col.laboració d’ASPID en el desenvolupament a les terres de Lleida. Aquest balanç està extret de les consultes ateses per la Federació i de les enquestes fetes per l’entitat, el que vol dir que el nombre total de vulneracions és amb tota seguretat molt superior.
D’aquestes 23 vulneracions registrades, 15 han tingut lloc al Segrià, 5 a l’Urgell, 2 a la Noguera i 1 a l’Alt Urgell. Respecte al perfil, el 52% han estat dones, amb una majoria de persones (el 52%) d’edat compresa entre els 50 i els 64 anys. A més, el 43% d’aquestes persones estava en situació d’atur. D’altra banda, el principal agent vulnerador ha estat el personal d’empreses privades (30%) i de l’administració local (26%). L’espai on s’han produït més vulneracions ha estat el lloc de feina (30%) seguit dels espais públics (26%).
Les vulneracions identificades han afectat principalment el dret al treball (35%), el dret l’accessibilitat (30%) i el dret a la mobilitat i al transport (13%). Cal remarcar que només 4 persones van denunciar aquestes situacions, i que el 43% de les persones que no van denunciar no ho van fer perquè van considerar que fer-ho no servia per a res.
Quan a la tipologia de les vulneracions, tenim queixes per assetjament laboral i mobbing per causes de discapacitat, pel mal ús de les places d'aparcament reservades a persones amb discapacitat (ocupació per vehicles de persones sense discapacitat), pel mal funcionament d’equipaments públics (com el cas de la cadira hidràulica d’una piscina municipal que no funcionava des de feia dos anys), per discriminacions i per rebre un tracte diferencial pel fet de tenir discapacitat, per espais públics i privats no accessibles (manca de rampes per accedir a edificis, per exemple) o pel retard en la gestió de sol·licituds d’ajudes, entre altres afers.
Quasi 300 vulneracions a Catalunya
A nivell de Catalunya, l’informe fet públic per la Federació ECOM indica que prop del 50% de les 290 vulneracions de drets detectades estan relacionades amb l’accessibilitat, Si parlem del perfil de les persones que han patit una vulneració, cal dir que més de la meitat (61%) són dones i el 66% són persones d’entre 35 i 64 anys, en general amb nivells educatius alts. El 59% de les vulneracions han estat a càrrec d’administracions públiques, el 32% a càrrec d’empreses i entitats privades i el 8% a càrrec de particulars. El 57% de les vulneracions s’ha produït en espais públics i el 43% en espais privats. Els més vulnerats ha estat el dret a l’accessibilitat (24%), al treball (23%) i a la mobilitat i al transport (19%).
De les 290 vulneracions registrades, 130 (el 44,8%) tenen a veure amb problemàtiques d’accessibilitat (problemes d’accés a la xarxa de transport, itineraris no adaptats, manca de taxis adaptats), unes problemàtiques presents de manera transversal en gairebé tots els drets analitzats. Això evidencia clarament que l’accessibilitat continua sent el gran problema de les persones amb discapacitat física i/o orgànica a l’hora de poder exercir els seus drets.
Així, a més de les vulneracions directament relacionades amb el dret a l’accessibilitat (relacionades principalment amb barreres arquitectòniques en espais públics com carrers, places, edificis públics i privats), en molts altres casos les vulneracions tenen a veure també, de forma més tangencial, amb aquest àmbit. Es tracta de casos relacionats amb el dret a la mobilitat i el transport (problemes d’accés a la xarxa de transport, itineraris no adaptats, manca de taxis adaptats), el dret a l’habitatge (problemes a les comunitats de veïns per poder dur a terme actuacions i reformes d’accessibilitat en els espais comuns), el dret a la participació a les activitats culturals, de lleure i esportives, o el dret a la salut (manca d’accessibilitat en espais i en el material sanitari).
La infradenúncia, un problema persistent
Considerant que més de la meitat dels casos no s’han denunciat, s’ha tornat a constatar que la infradenúncia és un problema persistent, ja que fa invisibles les vulneracions que pateixen les persones amb discapacitat física o orgànica, De les 290 vulneracions detectades el 2022, 103 van ser denunciades, 133 no es van denunciar, i en 54 dels casos, no s’ha aportat informació de si es van denunciar o no. Si fixem l’objectiu únicament en el nombre de vulneracions de les quals hi ha informació sobre si van denunciades o no (236 vulneracions), veiem que les vulneracions no denunciades representen un 56% del total. Quant al motiu pel qual no es denuncia, el 47% de les respostes afirmen que no serveix per a res, i gairebé un 20% al·lega que el procés de denúncia és complicat.
Davant d’aquesta realitat, ECOM urgeix el Govern a aprovar el Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que acumula gairebé set anys de retard, per tal de promoure un avenç cap a l’accessibilitat universal, d’acord al que estableix la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU. Cal recordar que el Codi s’hauria d’haver aprovat com a màxim dos anys després de l’aprovació de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya, de 30 d’octubre de 2014.
La Federació ECOM, la màxima representant del col·lectiu de persones amb discapacitat a Catalunya, aglutina actualment 120 entitats de persones amb discapacitat física i/o orgànica de tot Espanya, 108 de les quals de Catalunya. A nivell de la província de Lleida, ASPID ha col·laborat amb la iniciativa amb el seu teixit de més de 650 persones associades. La Federació i ASPID defensen l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat física per assolir la plena inclusió social i millorar la seva qualitat de vida, i treballa per enfortir el sector associatiu de la discapacitat física a través de la participació, la representació i l’empoderament del col·lectiu.