Article redactat per en Josep Giralt dies abans del seu decès el passat mes de febrer 2025, en el que una vegada més ens fa una reflexió i dona visió sobre el futur de les polítiques socials en l'àmbit de les persones amb discapacitat. En el teu record Josep! #EtsAnima
Data: 11 febrer 2025
L'envelliment de la població espanyola i l'increment de persones en situació de dependència han posat de manifest les mancances de l'actual Llei de Dependència i de la legislació sobre discapacitat. La reforma d’aquestes dos lleis és una necessitat urgent per garantir els drets i la dignitat dels col·lectius més necessitats.
Ja durant la legislatura del Partit Popular, amb Mariano Rajoy al capdavant, es van produir retallades significatives que van impactar negativament en la qualitat de vida de moltes persones. I per si no fos prou, hi hem d’afegir la imminent arribada de la generació del “baby boom” a l'edat de jubilació, la qual cosa suposa que ens enfrontem a un increment exponencial de persones jubilades, que dispararan les xifres de dependència, fet que justifica la necessitat d'una reforma legislativa per adaptar-nos a aquesta nova realitat demogràfica que ens ve a sobre.
D’entrada tenim que l'article 49 de la Constitució Espanyola estableix el compromís de l'Estat de promoure la igualtat d'oportunitats per a les persones amb discapacitat. Per tan, la reforma de la Llei de Dependència i Discapacitat ha de garantir que aquest compromís es reflecteix en polítiques efectives i adequades, adaptant les lleis a les necessitats actuals dels ciutadans i dotant aquestes polítiques dels pressupostos adients..
Recordem que Espanya va ratificar la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat el 2007, i va entrar en vigor el 2008. Per tant des del 2008, la Convenció promou la plena participació i inclusió social de les persones i obliga els Estats a adoptar mesures per eliminar les barreres que
impedeixen la plena participació de les persones amb discapacitat. Així doncs, la reforma legislativa ha d'alinear-se amb aquests principis per garantir una societat més justa i inclusiva.
Entre 2008 i 2013, el Partit Popular va aplicar retallades en les ajudes a la dependència com la incompatibilitat d'assistència domiciliària i assistència a centres de dia, així com llargues llistes d'espera per al reconeixement de la dependència. És fonamental eliminar aquestes restriccions i garantir que la llista d'espera no sobrepassi els 6 mesos, tal i com estableix la Llei de Dependència.
Aquest nou avantprojecte de llei preveu la reforma de l'ampliació de prestacions als cuidadors de l'entorn relacional, així com la implantació de la teleassistència com a dret subjectiu. La mesura permetrà a les persones afectades triar entre viure a casa seva o en una residència convencional, oferint diferents modalitats d’habitatge amb serveis amb suport.
Per altra banda, aquest nou avantprojecte de llei, elimina el període de carència per a prestacions econòmiques d’un màxim de dos anys per accedir a prestacions econòmiques destinades a cures familiars, facilitant el suport financer a les famílies des del moment en què es reconeix la situació de dependència. Aquesta mesuratindrà un impacte molt positiu en les famílies que es fan càrrec de persones en aquesta situació. Sovint, aquestes famílies han d’afrontar despeses importants des del primer moment en què es detecta la necessitat d’atenció, i la demora en la concessió de l’ajuda econòmica pot generar una gran càrrega tant emocional com financera. En qualsevol cas, aquesta modificació suposa un pas endavant en la construcció d’un sistema de protecció més just i àgil, que posa les necessitats de les persones dependents i les seves famílies al centre.
Aquest avantprojecte de reforma de les dues lleis, també preveu l'accés a productes dissenyats per millorar l'autonomia personal, com audiòfons, adaptacions domòtiques per a la llar i programes informàtics, mitjançant un sistema de préstec o cessió temporal.
Un altre dels punts d’inflexió d’aquesta reforma legal és l’assistència personal, on es pretén regular com un servei més del catàleg de la Cartera de Serveis Socials, que és la que determina el conjunt de prestacions de serveis, econòmics i tecnològics, de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública de la Generalitat de Catalunya. És l'instrument que assegura l'accés a les prestacions garantides de la població que les necessiti, permetent la seva provisió tant a través de prestacions econòmiques directes, com de serveis públics o privats, concertats i acreditats. Aquesta prestació econòmica està dissenyada perquè les persones afectades puguin apoderar-se i decidir si elles contracten directament un assistent personal o ho fan mitjançant una entitat especialitzada.
Aquest avantprojecte de llei i els reglaments que se'n derivaran hauran d’establir un mínim de qualitat i intensitat per a les prestacions i serveis a les persones, garantintne la igualtat de drets a nivell estatal. Però seran les comunitats autònomes les encarregades de determinar l’incrementen de les quantitats i la qualitat dels serveis.
Vull recordar que el passat estiu del 2024, es va aprovar una estratègia estatal per desinstitucionalitzar el sistema i avançar cap a cures més properes al domicili de la persona o en entorns comunitaris, abandonant l'enfocament assistencialista basat en grans residències, un model que ja fa dècades que ha quedat obsolet.
Segons dades de l'Observatori per a la Dependència, que té com a objectiu analitzar l'evolució recent dels indicadors principals de situació del sistema per a l'autonomia i l'atenció a la dependència (SAAD) a Espanya, la despesa per persona atesa s'ha reduït en els últims anys, passant de 8.145 € el 2010 a 5.982 € el 2024, tot i l'increment de costos generats per la inflació. Si posem per exemple la cobertura de l'ajuda a domicili, veurem que aquest servei assistencial, el més important, ha variat només 8 dècimes, passant del 4,7% el 2010 al 5,5% el 2022 per a persones majors de 65 anys.
Per tant, vull creure que aquest avantprojecte de llei reforçarà la gestió de la dependència com un dels pilars de l'Estat del benestar, per poder afrontar amb garanties el repte demogràfic al qual s’ha d’afrontar el país en els propers anys. Si tenim en compte l’estudi de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i la Unió d'Entitats, al 2034 seran necessaris 100.000 nous treballadors per a l'atenció a la dependència i l'envelliment demogràfic de l'Estat. Així doncs, posemnos en mode pencaire que el “baby boom” i l'extrema dreta ens cauran a sobre i el més calen és a l’aigüera.
Recordem que Espanya va ratificar la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat el 2007, i va entrar en vigor el 2008. Per tant des del 2008, la Convenció promou la plena participació i inclusió social de les persones i obliga els Estats a adoptar mesures per eliminar les barreres que
impedeixen la plena participació de les persones amb discapacitat. Així doncs, la reforma legislativa ha d'alinear-se amb aquests principis per garantir una societat més justa i inclusiva.
Entre 2008 i 2013, el Partit Popular va aplicar retallades en les ajudes a la dependència com la incompatibilitat d'assistència domiciliària i assistència a centres de dia, així com llargues llistes d'espera per al reconeixement de la dependència. És fonamental eliminar aquestes restriccions i garantir que la llista d'espera no sobrepassi els 6 mesos, tal i com estableix la Llei de Dependència.
Aquest nou avantprojecte de llei preveu la reforma de l'ampliació de prestacions als cuidadors de l'entorn relacional, així com la implantació de la teleassistència com a dret subjectiu. La mesura permetrà a les persones afectades triar entre viure a casa seva o en una residència convencional, oferint diferents modalitats d’habitatge amb serveis amb suport.
Per altra banda, aquest nou avantprojecte de llei, elimina el període de carència per a prestacions econòmiques d’un màxim de dos anys per accedir a prestacions econòmiques destinades a cures familiars, facilitant el suport financer a les famílies des del moment en què es reconeix la situació de dependència. Aquesta mesuratindrà un impacte molt positiu en les famílies que es fan càrrec de persones en aquesta situació. Sovint, aquestes famílies han d’afrontar despeses importants des del primer moment en què es detecta la necessitat d’atenció, i la demora en la concessió de l’ajuda econòmica pot generar una gran càrrega tant emocional com financera. En qualsevol cas, aquesta modificació suposa un pas endavant en la construcció d’un sistema de protecció més just i àgil, que posa les necessitats de les persones dependents i les seves famílies al centre.
Aquest avantprojecte de reforma de les dues lleis, també preveu l'accés a productes dissenyats per millorar l'autonomia personal, com audiòfons, adaptacions domòtiques per a la llar i programes informàtics, mitjançant un sistema de préstec o cessió temporal.
Un altre dels punts d’inflexió d’aquesta reforma legal és l’assistència personal, on es pretén regular com un servei més del catàleg de la Cartera de Serveis Socials, que és la que determina el conjunt de prestacions de serveis, econòmics i tecnològics, de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública de la Generalitat de Catalunya. És l'instrument que assegura l'accés a les prestacions garantides de la població que les necessiti, permetent la seva provisió tant a través de prestacions econòmiques directes, com de serveis públics o privats, concertats i acreditats. Aquesta prestació econòmica està dissenyada perquè les persones afectades puguin apoderar-se i decidir si elles contracten directament un assistent personal o ho fan mitjançant una entitat especialitzada.
Aquest avantprojecte de llei i els reglaments que se'n derivaran hauran d’establir un mínim de qualitat i intensitat per a les prestacions i serveis a les persones, garantintne la igualtat de drets a nivell estatal. Però seran les comunitats autònomes les encarregades de determinar l’incrementen de les quantitats i la qualitat dels serveis.
Vull recordar que el passat estiu del 2024, es va aprovar una estratègia estatal per desinstitucionalitzar el sistema i avançar cap a cures més properes al domicili de la persona o en entorns comunitaris, abandonant l'enfocament assistencialista basat en grans residències, un model que ja fa dècades que ha quedat obsolet.
Segons dades de l'Observatori per a la Dependència, que té com a objectiu analitzar l'evolució recent dels indicadors principals de situació del sistema per a l'autonomia i l'atenció a la dependència (SAAD) a Espanya, la despesa per persona atesa s'ha reduït en els últims anys, passant de 8.145 € el 2010 a 5.982 € el 2024, tot i l'increment de costos generats per la inflació. Si posem per exemple la cobertura de l'ajuda a domicili, veurem que aquest servei assistencial, el més important, ha variat només 8 dècimes, passant del 4,7% el 2010 al 5,5% el 2022 per a persones majors de 65 anys.
Per tant, vull creure que aquest avantprojecte de llei reforçarà la gestió de la dependència com un dels pilars de l'Estat del benestar, per poder afrontar amb garanties el repte demogràfic al qual s’ha d’afrontar el país en els propers anys. Si tenim en compte l’estudi de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i la Unió d'Entitats, al 2034 seran necessaris 100.000 nous treballadors per a l'atenció a la dependència i l'envelliment demogràfic de l'Estat. Així doncs, posemnos en mode pencaire que el “baby boom” i l'extrema dreta ens cauran a sobre i el més calen és a l’aigüera.