Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra cada 3 de desembre, el COCARMI fa públic el següent MANIFEST:
Han passat gairebé nou mesos des de la declaració de l’estat de l’alarma i de la presa de tot tipus de mesures, des de les administracions, per fer front a la pandèmia i evitar (sense gaire èxit) que hospitals i centres assistencials arribessin a situacions límit.
Partint de la més absoluta incertesa i desconeixement, la societat, les empreses, les entitats i els nostres governants hem anat aprenent dia rere dia: hem hagut de rectificar, hem mirat a l’exterior per saber com ho feien els nostres veïns, hem comptat víctimes, hem sortit al balcó a aplaudir els sanitaris i hem plorat per aquells que ens han deixat.
Com a col·lectiu vulnerable, les persones amb discapacitat, juntament amb les persones grans, hem pogut comprovar com, novament, hem estat abandonades a la nostra sort. En molts casos, ens han tancat a casa i anul·lat teràpies fonamentals per mantenir la nostra qualitat de vida; ens han oblidat en les comunicacions sobre la pandèmia, moltes d’elles inaccessibles per a nosaltres, condemnant-nos, així, a la desinformació i augmentant per tant el risc de contagi. Als hospitals no s’han tingut en compte les nostres especificitats en els tractaments i, en ocasions, hem estat discriminats per la nostra discapacitat. Continuem? La llista de greuges és llarga i no admetem excuses... perquè això és l’única cosa que escoltem, excuses, mentre la realitat ens mostra que no fem sinó recular en drets.
Per això, pensant en els temps de “reconstrucció” i unint-nos al sentiment del Comitè Estatal de Representants de Persones amb Discapacitat, CERMI, i de la resta d’entitats de la discapacitat de l’Estat, volem fer sentir més que mai la nostra veu, la de les més 611.000 persones amb discapacitat que representem a Catalunya, i reclamem:
Han passat gairebé nou mesos des de la declaració de l’estat de l’alarma i de la presa de tot tipus de mesures, des de les administracions, per fer front a la pandèmia i evitar (sense gaire èxit) que hospitals i centres assistencials arribessin a situacions límit.
Partint de la més absoluta incertesa i desconeixement, la societat, les empreses, les entitats i els nostres governants hem anat aprenent dia rere dia: hem hagut de rectificar, hem mirat a l’exterior per saber com ho feien els nostres veïns, hem comptat víctimes, hem sortit al balcó a aplaudir els sanitaris i hem plorat per aquells que ens han deixat.
Com a col·lectiu vulnerable, les persones amb discapacitat, juntament amb les persones grans, hem pogut comprovar com, novament, hem estat abandonades a la nostra sort. En molts casos, ens han tancat a casa i anul·lat teràpies fonamentals per mantenir la nostra qualitat de vida; ens han oblidat en les comunicacions sobre la pandèmia, moltes d’elles inaccessibles per a nosaltres, condemnant-nos, així, a la desinformació i augmentant per tant el risc de contagi. Als hospitals no s’han tingut en compte les nostres especificitats en els tractaments i, en ocasions, hem estat discriminats per la nostra discapacitat. Continuem? La llista de greuges és llarga i no admetem excuses... perquè això és l’única cosa que escoltem, excuses, mentre la realitat ens mostra que no fem sinó recular en drets.
Per això, pensant en els temps de “reconstrucció” i unint-nos al sentiment del Comitè Estatal de Representants de Persones amb Discapacitat, CERMI, i de la resta d’entitats de la discapacitat de l’Estat, volem fer sentir més que mai la nostra veu, la de les més 611.000 persones amb discapacitat que representem a Catalunya, i reclamem:
- Crear, a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021, d’un fons de rescat d’emergència postpandèmia de 300 milions d’euros per al sector de la discapacitat
- Finançar suficientment els sobrecostos com a conseqüència de la COVID-19 a què han de fer front les persones amb discapacitat, les seves famílies i les entitats prestadores de serveis
- Reprendre els treballs del Pacte Nacional sobre els Drets de les Persones amb discapacitat i adaptar-los a la nova situació postpandèmia. Que les properes eleccions no siguin un fre a la continuïtat dels treballs del Pacte
- Impulsar l’ocupació del col·lectiu perquè, en cinc anys, la taxa d’activitat sigui del 50 per cent. Això suposaria crear més de 200.000 nous llocs de treball a tot l’Estat
- Garantir un espai sociosanitari adaptat i preparat per atendre les persones amb discapacitat. La crisi ha demostrat que no ho estava
- Assolir l’accessibilitat universal a tots els entorns. Per aconseguir-ho, cal reformar la Llei de Propietat Universal, regular l‘accessibilitat cognitiva i millorar la regulació de l’accessibilitat audiovisual, així com l'aprovació del Decret d'accessibilitat de Catalunya
- Oferir a les persones amb discapacitat els suports necessaris per assolir una vida independent i lliurament escollida, potenciant la figura de l’assistència personal i la desinstitucionalització de la seva vida, entre altres mesures
- Universalitzar la inclusió: en l’educació, a l’escola, en l’esport, el consum, en l’oci, en la cultura... en definitiva, en tots els àmbits de la vida
- Oferir a les famílies, principal espai de benestar del col·lectiu, els suports i proteccions necessaris perquè aquest objectiu de benestar sigui una realitat
- Vetllar perquè la digitalització de què tant es parla a la societat estigui també a l’abast de les persones amb discapacitat. Una digitalització accessible i assequible pot ser l’eina definitiva per a la seva veritable inclusió
- Aprofitar el potencial “verd” de l’entorn rural per incloure les persones amb discapacitat que hi viuen, que poden contribuir al seu creixement, riquesa i sostenibilitat
La resposta a aquestes justes reivindicacions necessita uns recursos econòmics i financers. També la reconstrucció social i econòmica de l’Estat quan la pandèmia quedi enrere. Per a aquesta reconstrucció es preveu comptar amb uns fons europeus que el nostre sector demana que arribin al conjunt de la població, inclosa la població amb discapacitat. Només així avançarem en el camí cap a la plena inclusió. Nomes així avançarem com la resta de la població, sense deixa ningú enrere.
3 desembre 2020
Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat -COCARMI-
3 desembre 2020
Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat -COCARMI-