Les crisis dels darrers anys han incrementat la vulnerabilitat de les persones que acudeixen als serveis de l’entitat
Els Serveis d’Orientació, Formació i Intermediació Laboral d’ASPID van aconseguir l’any 2022 la inserció laboral de 173 persones i la formalització de 235 contractes —alguns usuaris van signar més d’un contracte—, el que suposa unes xifres similars a l’any 2021 (174 insercions laborals i 238 contractes). Globalment, l’any passat van ser ateses per aquests serveis 855 usuaris (l’any 2021 en van ser 732), entre persones amb discapacitat reconeguda i persones amb situació de vulnerabilitat que tenen dificultats greus per accedir al mercat laboral i necessiten un servei especialitzat d’acompanyament per aconseguir una ocupació estable.
Quant a l’àmbit de l’orientació, dels 855 usuaris atesos, 476 (el 56%) van ser persones amb discapacitat reconeguda i 379 (el 44%) persones amb situació de vulnerabilitat. Del primer grup, un 73% eren persones amb discapacitat física. El 51% eren homes i el 49% dones, amb una majoria de persones majors de 46 anys i generalment amb baixa qualificació.
Pel que fa a la formació, plantejada de manera molt personalitzada per adaptar-la a les necessitats de cada persona, va beneficiar 428 usuaris que van rebre un total de 2.435 hores (1.715 hores de formació transversal a 387 alumnes i 720 hores de formació ocupacional a 41 alumnes més), el que suposa en conjunt un increment 136 usuaris respecte al 2021.
Minimitzar la bretxa digital
La formació transversal va incidir en els itineraris d’alfabetització digital, amb l’objectiu de minimitzar la bretxa digital, el baix nivell de coneixement de les TIC i la disponibilitat d’aparells i/o Internet, mancances que dificulten que els usuaris puguin seguir els itineraris laborals o qualsevol gestió administrativa, i que afavoreixen que augmenti l’exclusió i la vulnerabilitat. Igualment, es va treballar en l’autoconeixement de la persona (gestió de les emocions, objectius a la vida, competències adquirides, etc.) i en els mecanismes per trobar feina. La formació ocupacional, de la seva banda, es va fer en col·laboració amb les empreses i es va orientar a les necessitats d’aquestes, incloent masterclass i pràctiques laborals.
Parlant de les 137 insercions, el sector que va generar més ocupació va ser el de serveis (en places laborals com oficial de neteja, operari industrial, auxiliar administratiu, personal d’atenció al client, conductor i distribuïdor, entre altres), àmbit que va absorbir el 72% de la contractació. El 84% dels contractes formalitzats van ser en empresa ordinària i la resta en centres especials de treball o en empreses d’inserció. D’altra banda, més del 50% de les persones contractades tenien més de 56 anys. Quan al tipus de contractes, el 32% eren indefinits i el 68% restant de fins a 12 mesos.
Igualment, els tècnics d’ASPID van visitar 268 empreses, el 34% de les quals —les de més de 50 treballadors— estaven obligades al compliment de la Llei General de Discapacitat (tot i que solament el 8% de les ofertes rebudes va ser per complir aquesta llei).
Increment de la vulnerabilitat dels usuaris atesos
Les conclusions elaborades pels tècnics d’ASPID indiquen que, els darrers anys, les diferents crisis acumulades (pandèmia, inflació) han incrementat la vulnerabilitat de les persones que acudeixen als serveis d’ASPID.
Lídia Méndez, directora del Servei d’Integració Laboral d’ASPID, ha explicat en el decurs de la presentació dels resultats del Servei d’Orientació, Formació i Intermediació Laboral d’ASPID de l’any 2022, que els programes de l’entitat se centren en persones amb discapacitat o en col·lectius vulnerables i en risc d’exclusió “que responen a un perfil variat, el de persones que perceben la Renda Garantida, persones en general que des de la perspectiva laboral estan desactualitzades o persones que treballen en feines molt precàries”.
Segons Méndez, “aquesta vulnerabilitat ja no afecta únicament als col·lectius històricament desfavorits, s’ha tornat líquida, en el sentit que pot afectar qualsevol persona en un moment determinat”. Una de les causes freqüents és l’efecte de l’automatització i digitalització de les professions actuals, i en aquest sentit “estem veient un important gruix de persones que estan quedant ‘fora de mercat’ i amb un alt risc d’exclusió”. Es tracta de persones amb una dificultat gran d’accés a una ocupació per baixa qualificació, manca de coneixement de les noves tecnologies i sense experiència laboral acreditable.
D’altra banda, l’establiment d’ajuts d’urgència en el marc del sistema de benestar mitjançant polítiques passives d’ocupació, “garanteix un rescat de subsistència, però també deriva en l’aparició de nous col·lectius que s’han fet endèmics en la rebuda de prestacions”. Entre els motius d’aquesta cronificacació, trobem la precarietat que ofereix el mercat actual (temporalitat, estacionalitat, parcialitat de les jornades) o els salaris que reben treballadors amb baixes qualificacions, que en moltes ocasions arriben a ser iguals a les rendes no contributives.
Creació de 45 empreses amb el suport d’ASPID
A través del Punt d’Autocupació Incorpora, l’entitat va assessorar i acompanyar 106 persones amb una idea de negoci durant l’any 2022. En total, 50 persones van iniciar el seu pla d’empresa, 43 el van finalitzar i 11 van demanar ajudes/microcrèdit per iniciar l’activitat. El programa s’ofereix en les 8 comarques en les que ASPID té presència, en 3 de les quals per primer cop (les Garrigues, la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça). En total, el 2022 es van crear 45 empreses amb el suport d’ASPID, 7 més que l’any anterior. A més, es fa l’acompanyament dels emprenedors durant 12 o 24 mesos.
La presidenta d’ASPID, Bibiana Bendicho, ha destacat que els serveis d’inserció laboral de l’entitat s’estan ampliant a tota la demarcació però que encara “falten fer alguns ajustaments territorials per arribar a totes les persones que ho necessiten, moltes d’elles amb problemes de mobilitat o transport, a banda que el teixit empresarial varia molt de comarca en comarca”. En aquesta línia, Bendicho ha demanat a la Generalitat que faciliti els mitjans per solucionar aquests desajustos.
D’altra banda Maricel Piñol, cap de la Secció d’Economia Social i Cooperatives dels Serveis Territorials del Departament de Treball i Empresa de la Generalitat, ha incidit en la necessària col·laboració público-privada per millorar la inserció laboral de les persones amb discapacitat i en la importància de la tasca desenvolupada per ASPID en aquest àmbit.
Un total de 26 tècnics treballen a l’Àrea d’Orientació Laboral d’ASPID, distribuïts en punts d’atenció a les comarques de l’Alt Urgell, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell i amb presència intermitent a l’Alta Ribagorça, les Garrigues i la Val d’Aran. Els professionals d’ASPID implicats (orientadors laborals, tècnics d’empresa o prospectors, tècnics de formació ocupacional i una tècnica d’emprenedoria social) porten a terme programes d’atenció integral en coordinació amb altres agents del territori de l’àmbit de la salut, serveis socials, centres de formació, etc.
Els programes d’orientació que gestiona ASPID són el SIOAS (Serveis d'orientació i acompanyament a la inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental), el MAIS (Mesures Actives d’Inserció per a persones destinatàries de la Renda Garantida de Ciutadania), el TAS (Acompanyament a la Inserció per promocionar l’accés i manteniment al mercat de treball de les persones amb necessitats especials suport amb gran discapacitat), Incorpora (Serveis d’Inserció laboral, Formació professional i Autoocupació per a persones aturades) i Orienta (Programa d’orientació laboral adreçat a persones en edat laboral que es trobin en recerca de feina i vulguin millorar les seves competències en recerca d’una ocupació).
Els Serveis d’Orientació, Formació i Intermediació Laboral d’ASPID van aconseguir l’any 2022 la inserció laboral de 173 persones i la formalització de 235 contractes —alguns usuaris van signar més d’un contracte—, el que suposa unes xifres similars a l’any 2021 (174 insercions laborals i 238 contractes). Globalment, l’any passat van ser ateses per aquests serveis 855 usuaris (l’any 2021 en van ser 732), entre persones amb discapacitat reconeguda i persones amb situació de vulnerabilitat que tenen dificultats greus per accedir al mercat laboral i necessiten un servei especialitzat d’acompanyament per aconseguir una ocupació estable.
Quant a l’àmbit de l’orientació, dels 855 usuaris atesos, 476 (el 56%) van ser persones amb discapacitat reconeguda i 379 (el 44%) persones amb situació de vulnerabilitat. Del primer grup, un 73% eren persones amb discapacitat física. El 51% eren homes i el 49% dones, amb una majoria de persones majors de 46 anys i generalment amb baixa qualificació.
Pel que fa a la formació, plantejada de manera molt personalitzada per adaptar-la a les necessitats de cada persona, va beneficiar 428 usuaris que van rebre un total de 2.435 hores (1.715 hores de formació transversal a 387 alumnes i 720 hores de formació ocupacional a 41 alumnes més), el que suposa en conjunt un increment 136 usuaris respecte al 2021.
Minimitzar la bretxa digital
La formació transversal va incidir en els itineraris d’alfabetització digital, amb l’objectiu de minimitzar la bretxa digital, el baix nivell de coneixement de les TIC i la disponibilitat d’aparells i/o Internet, mancances que dificulten que els usuaris puguin seguir els itineraris laborals o qualsevol gestió administrativa, i que afavoreixen que augmenti l’exclusió i la vulnerabilitat. Igualment, es va treballar en l’autoconeixement de la persona (gestió de les emocions, objectius a la vida, competències adquirides, etc.) i en els mecanismes per trobar feina. La formació ocupacional, de la seva banda, es va fer en col·laboració amb les empreses i es va orientar a les necessitats d’aquestes, incloent masterclass i pràctiques laborals.
Parlant de les 137 insercions, el sector que va generar més ocupació va ser el de serveis (en places laborals com oficial de neteja, operari industrial, auxiliar administratiu, personal d’atenció al client, conductor i distribuïdor, entre altres), àmbit que va absorbir el 72% de la contractació. El 84% dels contractes formalitzats van ser en empresa ordinària i la resta en centres especials de treball o en empreses d’inserció. D’altra banda, més del 50% de les persones contractades tenien més de 56 anys. Quan al tipus de contractes, el 32% eren indefinits i el 68% restant de fins a 12 mesos.
Igualment, els tècnics d’ASPID van visitar 268 empreses, el 34% de les quals —les de més de 50 treballadors— estaven obligades al compliment de la Llei General de Discapacitat (tot i que solament el 8% de les ofertes rebudes va ser per complir aquesta llei).
Increment de la vulnerabilitat dels usuaris atesos
Les conclusions elaborades pels tècnics d’ASPID indiquen que, els darrers anys, les diferents crisis acumulades (pandèmia, inflació) han incrementat la vulnerabilitat de les persones que acudeixen als serveis d’ASPID.
Lídia Méndez, directora del Servei d’Integració Laboral d’ASPID, ha explicat en el decurs de la presentació dels resultats del Servei d’Orientació, Formació i Intermediació Laboral d’ASPID de l’any 2022, que els programes de l’entitat se centren en persones amb discapacitat o en col·lectius vulnerables i en risc d’exclusió “que responen a un perfil variat, el de persones que perceben la Renda Garantida, persones en general que des de la perspectiva laboral estan desactualitzades o persones que treballen en feines molt precàries”.
Segons Méndez, “aquesta vulnerabilitat ja no afecta únicament als col·lectius històricament desfavorits, s’ha tornat líquida, en el sentit que pot afectar qualsevol persona en un moment determinat”. Una de les causes freqüents és l’efecte de l’automatització i digitalització de les professions actuals, i en aquest sentit “estem veient un important gruix de persones que estan quedant ‘fora de mercat’ i amb un alt risc d’exclusió”. Es tracta de persones amb una dificultat gran d’accés a una ocupació per baixa qualificació, manca de coneixement de les noves tecnologies i sense experiència laboral acreditable.
D’altra banda, l’establiment d’ajuts d’urgència en el marc del sistema de benestar mitjançant polítiques passives d’ocupació, “garanteix un rescat de subsistència, però també deriva en l’aparició de nous col·lectius que s’han fet endèmics en la rebuda de prestacions”. Entre els motius d’aquesta cronificacació, trobem la precarietat que ofereix el mercat actual (temporalitat, estacionalitat, parcialitat de les jornades) o els salaris que reben treballadors amb baixes qualificacions, que en moltes ocasions arriben a ser iguals a les rendes no contributives.
Creació de 45 empreses amb el suport d’ASPID
A través del Punt d’Autocupació Incorpora, l’entitat va assessorar i acompanyar 106 persones amb una idea de negoci durant l’any 2022. En total, 50 persones van iniciar el seu pla d’empresa, 43 el van finalitzar i 11 van demanar ajudes/microcrèdit per iniciar l’activitat. El programa s’ofereix en les 8 comarques en les que ASPID té presència, en 3 de les quals per primer cop (les Garrigues, la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça). En total, el 2022 es van crear 45 empreses amb el suport d’ASPID, 7 més que l’any anterior. A més, es fa l’acompanyament dels emprenedors durant 12 o 24 mesos.
La presidenta d’ASPID, Bibiana Bendicho, ha destacat que els serveis d’inserció laboral de l’entitat s’estan ampliant a tota la demarcació però que encara “falten fer alguns ajustaments territorials per arribar a totes les persones que ho necessiten, moltes d’elles amb problemes de mobilitat o transport, a banda que el teixit empresarial varia molt de comarca en comarca”. En aquesta línia, Bendicho ha demanat a la Generalitat que faciliti els mitjans per solucionar aquests desajustos.
D’altra banda Maricel Piñol, cap de la Secció d’Economia Social i Cooperatives dels Serveis Territorials del Departament de Treball i Empresa de la Generalitat, ha incidit en la necessària col·laboració público-privada per millorar la inserció laboral de les persones amb discapacitat i en la importància de la tasca desenvolupada per ASPID en aquest àmbit.
Un total de 26 tècnics treballen a l’Àrea d’Orientació Laboral d’ASPID, distribuïts en punts d’atenció a les comarques de l’Alt Urgell, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell i amb presència intermitent a l’Alta Ribagorça, les Garrigues i la Val d’Aran. Els professionals d’ASPID implicats (orientadors laborals, tècnics d’empresa o prospectors, tècnics de formació ocupacional i una tècnica d’emprenedoria social) porten a terme programes d’atenció integral en coordinació amb altres agents del territori de l’àmbit de la salut, serveis socials, centres de formació, etc.
Els programes d’orientació que gestiona ASPID són el SIOAS (Serveis d'orientació i acompanyament a la inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental), el MAIS (Mesures Actives d’Inserció per a persones destinatàries de la Renda Garantida de Ciutadania), el TAS (Acompanyament a la Inserció per promocionar l’accés i manteniment al mercat de treball de les persones amb necessitats especials suport amb gran discapacitat), Incorpora (Serveis d’Inserció laboral, Formació professional i Autoocupació per a persones aturades) i Orienta (Programa d’orientació laboral adreçat a persones en edat laboral que es trobin en recerca de feina i vulguin millorar les seves competències en recerca d’una ocupació).