El projecte de recerca social PARTICIPA pretén identificar les barreres i els facilitadors amb els quals es troben diàriament les persones amb discapacitat a l'hora de participar en la societat
ASPID i l’Institut Guttmann busquen persones amb una discapacitat per desenvolupar un projecte destinat a identificar les barreres que limiten la seva participació en la societat. La iniciativa necessita un col·lectiu mínim de 1.000 voluntaris, que participaran de manera virtual en el projecte. La informació resultant es posarà a l'abast d'entitats, organismes públics i la societat en general amb l'objectiu de generar canvis basats en les necessitats reals del col·lectiu. El projecte va ser presentat ahir dimarts a Lleida als socis d’ASPID per tal d’explicar les característiques de la iniciativa i trobar voluntaris.
El projecte està obert a totes les persones majors d'edat de l’Estat espanyol i d’Andorra que tinguin una discapacitat, així com a persones amb una discapacitat que participin mitjançant una figura de suport, com un familiar, assistent personal, amic, etc. Els investigadors assenyalen la importància d'aconseguir un col·lectiu de voluntaris el més ampli possible per tal que els resultats siguin un reflex fidel de la realitat.
La participació dels voluntaris en el projecte serà online. Els participants rebran un seguit de qüestionaris que abastaran diferents aspectes que determinen la seva participació: mobilitat, habitatge, lleure, ocupació, relacions personals... A més, disposaran d'un fòrum on compartir els seus dubtes i experiències. Les dades s'analitzaran i posaran a disposició d'entitats i organismes públics, així com de la societat en general, per poder generar canvis basats en les necessitats de les persones amb discapacitat.
Les persones amb una discapacitat han d’afrontar diàriament múltiples dificultats, des d’anar a una entrevista de feina i no poder entrar a l'oficina perquè no és accessible fins a arribar a un bar i que preguntin al teu acompanyant on seuràs tu, o que el bany adaptat de l'establiment no estigui disponible perquè s'utilitza com a magatzem.
Conèixer els factors que dificulten la participació social de les persones amb discapacitat (barreres) i els que la faciliten (facilitadors) és l'objectiu del projecte de recerca social PARTICIPA, liderat per l'Institut Guttmann i que compta amb la col·laboració d’ASPID a Lleida. El treball pretén generar evidència científica per impulsar actituds i canvis socials basats en les necessitats reals de les persones amb discapacitat. Per aquest motiu es necessita captar un mínim de 1.000 participants que comparteixin la seva experiència, i que ja poden registrar-se com a voluntaris.
Josep Maria Ramírez, director de l'Institut Guttmann, explica que “l'estudi parteix de la necessitat de rebutjar una visió de la discapacitat des d'una perspectiva únicament mèdic-rehabilitadora, encara molt estereotipada i inútil per a una societat inclusiva i equitativa com la que pretenem. El principal objectiu de la rehabilitació, més enllà d'aconseguir la major autonomia funcional possible, ha de ser l’apoderament de la persona, la confiança en les seves possibilitats i el desenvolupament d'una vida activa, participativa, de qualitat i d'acord amb el seu propi estil de vida i en equiparació d'oportunitats amb la resta de la societat”.
De la seva banda, Bibiana Bendicho, presidenta d’ASPID, ha explicat que “un projecte com aquest és important per l’alt interès del resultat que es pugui obtenir ja que, per molt que les persones amb discapacitat siguem coneixedores de les barreres i els elements facilitadors que ens genera el nostre entorn, no hem tingut mai a l’abast un estudi amb una evidencia científica, basat en les vivències de les pròpies persones”. Segons Bendicho, l’estudi pot aportar conclusions que es poden extreure a títol individual o del col·lectiu, però també dona visibilitat a les persones i a les seves necessitats i genera sinèrgies entre persones, entitats, administracions i tots els agents socials que siguin necessaris.
Bendicho considera que “actualment podem afirmar que dins de la societat ens troben amb certes dificultats i desigualtats, que vulneren els drets que se’ns van reconèixer en la Convenció de les Nacions Unides”. “És important per nosaltres promoure serveis i polítiques basades en les necessitats reals del nostre col·lectiu i posar la persona en el centre, ja que un dels objectius principals de la nostra entitat i que compartim amb Guttmann es la transformació social”, clou la presidenta d’ASPID.
Factors físics i socials
Els facilitadors són factors físics i socials que milloren el funcionament i redueixen la discapacitat: espais accessibles, productes de suport, una actitud no discriminatòria, oportunitats per a la inserció laboral, polítiques que garanteixin la igualtat de drets... A l’altre costat, les barreres limiten el funcionament i generen discapacitat: espais no accessibles, falta de tecnologies assistencials o de suport, obstacles per accedir al món laboral, actituds negatives de la població que generen discriminació, absència de polítiques i serveis pensats per a tots... “De vegades fins i tot són situacions que semblen ja solucionades, però que en realitat segueixen generant discapacitat.
Anar a el teatre i que l'entrada accessible sigui per la porta del darrere t'obliga a separar-te del teu grup, anar per espais que no són els comuns per al públic general i que en ocasions acabis veient l'obra separada dels teus amics. Així que entrant per la porta del darrere no acabes entrant com els altres”, explica Júlia Castelló, terapeuta ocupacional de l'Institut Guttmann i voluntària del projecte.
A més de les barreres físiques, hi ha multitud de factors menys evidents que també dificulten la participació. “Fer una reserva en un restaurant i que en arribar t’indiquin que hauries d'haver avisat que vas en cadira de rodes és una mostra que l'entorn no és accessible i a més t'acaba generant cert sentiment de culpa, perquè sembla que el problema és teu per no avisar i no d'ells per no tenir espais accessibles”, comenta Jana Arimany, també voluntària de l'estudi.
L'estudi compta amb una àmplia llista d'ambaixadors, com l’esportista i conferenciant Àlex Roca, el cantant Joan Manuel Serrat, el pilot de ral·li Albert Llovera, el director de cinema Jaume Balagueró o la periodista Elisenda Camps.
ASPID i l’Institut Guttmann busquen persones amb una discapacitat per desenvolupar un projecte destinat a identificar les barreres que limiten la seva participació en la societat. La iniciativa necessita un col·lectiu mínim de 1.000 voluntaris, que participaran de manera virtual en el projecte. La informació resultant es posarà a l'abast d'entitats, organismes públics i la societat en general amb l'objectiu de generar canvis basats en les necessitats reals del col·lectiu. El projecte va ser presentat ahir dimarts a Lleida als socis d’ASPID per tal d’explicar les característiques de la iniciativa i trobar voluntaris.
El projecte està obert a totes les persones majors d'edat de l’Estat espanyol i d’Andorra que tinguin una discapacitat, així com a persones amb una discapacitat que participin mitjançant una figura de suport, com un familiar, assistent personal, amic, etc. Els investigadors assenyalen la importància d'aconseguir un col·lectiu de voluntaris el més ampli possible per tal que els resultats siguin un reflex fidel de la realitat.
La participació dels voluntaris en el projecte serà online. Els participants rebran un seguit de qüestionaris que abastaran diferents aspectes que determinen la seva participació: mobilitat, habitatge, lleure, ocupació, relacions personals... A més, disposaran d'un fòrum on compartir els seus dubtes i experiències. Les dades s'analitzaran i posaran a disposició d'entitats i organismes públics, així com de la societat en general, per poder generar canvis basats en les necessitats de les persones amb discapacitat.
Les persones amb una discapacitat han d’afrontar diàriament múltiples dificultats, des d’anar a una entrevista de feina i no poder entrar a l'oficina perquè no és accessible fins a arribar a un bar i que preguntin al teu acompanyant on seuràs tu, o que el bany adaptat de l'establiment no estigui disponible perquè s'utilitza com a magatzem.
Conèixer els factors que dificulten la participació social de les persones amb discapacitat (barreres) i els que la faciliten (facilitadors) és l'objectiu del projecte de recerca social PARTICIPA, liderat per l'Institut Guttmann i que compta amb la col·laboració d’ASPID a Lleida. El treball pretén generar evidència científica per impulsar actituds i canvis socials basats en les necessitats reals de les persones amb discapacitat. Per aquest motiu es necessita captar un mínim de 1.000 participants que comparteixin la seva experiència, i que ja poden registrar-se com a voluntaris.
Josep Maria Ramírez, director de l'Institut Guttmann, explica que “l'estudi parteix de la necessitat de rebutjar una visió de la discapacitat des d'una perspectiva únicament mèdic-rehabilitadora, encara molt estereotipada i inútil per a una societat inclusiva i equitativa com la que pretenem. El principal objectiu de la rehabilitació, més enllà d'aconseguir la major autonomia funcional possible, ha de ser l’apoderament de la persona, la confiança en les seves possibilitats i el desenvolupament d'una vida activa, participativa, de qualitat i d'acord amb el seu propi estil de vida i en equiparació d'oportunitats amb la resta de la societat”.
De la seva banda, Bibiana Bendicho, presidenta d’ASPID, ha explicat que “un projecte com aquest és important per l’alt interès del resultat que es pugui obtenir ja que, per molt que les persones amb discapacitat siguem coneixedores de les barreres i els elements facilitadors que ens genera el nostre entorn, no hem tingut mai a l’abast un estudi amb una evidencia científica, basat en les vivències de les pròpies persones”. Segons Bendicho, l’estudi pot aportar conclusions que es poden extreure a títol individual o del col·lectiu, però també dona visibilitat a les persones i a les seves necessitats i genera sinèrgies entre persones, entitats, administracions i tots els agents socials que siguin necessaris.
Bendicho considera que “actualment podem afirmar que dins de la societat ens troben amb certes dificultats i desigualtats, que vulneren els drets que se’ns van reconèixer en la Convenció de les Nacions Unides”. “És important per nosaltres promoure serveis i polítiques basades en les necessitats reals del nostre col·lectiu i posar la persona en el centre, ja que un dels objectius principals de la nostra entitat i que compartim amb Guttmann es la transformació social”, clou la presidenta d’ASPID.
Factors físics i socials
Els facilitadors són factors físics i socials que milloren el funcionament i redueixen la discapacitat: espais accessibles, productes de suport, una actitud no discriminatòria, oportunitats per a la inserció laboral, polítiques que garanteixin la igualtat de drets... A l’altre costat, les barreres limiten el funcionament i generen discapacitat: espais no accessibles, falta de tecnologies assistencials o de suport, obstacles per accedir al món laboral, actituds negatives de la població que generen discriminació, absència de polítiques i serveis pensats per a tots... “De vegades fins i tot són situacions que semblen ja solucionades, però que en realitat segueixen generant discapacitat.
Anar a el teatre i que l'entrada accessible sigui per la porta del darrere t'obliga a separar-te del teu grup, anar per espais que no són els comuns per al públic general i que en ocasions acabis veient l'obra separada dels teus amics. Així que entrant per la porta del darrere no acabes entrant com els altres”, explica Júlia Castelló, terapeuta ocupacional de l'Institut Guttmann i voluntària del projecte.
A més de les barreres físiques, hi ha multitud de factors menys evidents que també dificulten la participació. “Fer una reserva en un restaurant i que en arribar t’indiquin que hauries d'haver avisat que vas en cadira de rodes és una mostra que l'entorn no és accessible i a més t'acaba generant cert sentiment de culpa, perquè sembla que el problema és teu per no avisar i no d'ells per no tenir espais accessibles”, comenta Jana Arimany, també voluntària de l'estudi.
L'estudi compta amb una àmplia llista d'ambaixadors, com l’esportista i conferenciant Àlex Roca, el cantant Joan Manuel Serrat, el pilot de ral·li Albert Llovera, el director de cinema Jaume Balagueró o la periodista Elisenda Camps.