ECOM, ASPID i altres entitats demanen més ajuts a l'ocupació persones amb discapacitat Dia 1 de MAIG
ECOM i les seves entitats federades MIFAS, ASPID, ADFO i FEM, totes elles entitats que compten amb serveis d’inclusió laboral arreu del territori català, reclamen més ajuts per a l’ocupació de les persones amb discapacitat física i/o orgànica, davant la greu crisi econòmica provocada per la COVID-19 i la insuficiència de mesures efectives per a la inclusió laboral del col·lectiu.

L’entitat demana que les administracions públiques actuïn per protegir els llocs de treball de les persones amb discapacitat física i/o orgànica i destinin més ajuts a les Polítiques Actives d’Ocupació; unes polítiques que han de ser transversals i que han de tenir en compte a les entitats socials amb programes d’inclusió laboral, a les empreses a través del foment de la contractació de persones en
situació de vulnerabilitat, com són les persones amb discapacitat física i/o orgànica, i també als Centres Especials de Treball.

Així mateix, també reivindica la modernització immediata del SEPE, el servei estatal públic de treball, i de les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) per tal que es garanteixi l'accés a les prestacions econòmiques sense que aquestes es vegin compromeses en cap moment. Així com una administració centrada en les persones, que les acompanyi d’acord amb el seu projecte vital.

Amb motiu del Dia Internacional del Treball, que se celebra aquest 1 de maig, ECOM, entitat que defensa els drets de les persones amb discapacitat física i/o orgànica, i les seves entitats federades, MIFAS, ASPID, ADFO i FEM, demanen més ajuts a l’ocupació de les persones amb discapacitat física i/o orgànica, davant la greu crisi social i econòmica derivada de la pandèmia i l’agreujament de les dificultats d’inclusió que ja fa mesos que observen les entitats. En un informe sobre l’afectació de la COVID-19 en les persones amb discapacitat física vinculades als serveis d’inclusió laboral d'ECOM i les seves entitats federades -que atenen a l’any al voltant de 3000 persones a Catalunya-, la inserció laboral en les persones ateses ha passat d’un 30,54% el 2019, a un 24,93% d’inserció el 2020.

Des d’ECOM consideren que les solucions socials a aquesta crisi no poden deixar a cap col·lectiu vulnerable enrere, tampoc a les persones amb discapacitat, i és per aquest motiu, que és necessari implementar urgentment polítiques públiques que responguin a la necessitat d’incorporar al mercat laboral a les persones amb discapacitat física i/o orgànica, un dels col·lectius amb més dificultats per
trobar feina. “Cal que les administracions públiques contempli més ajuts transversals a les Polítiques Actives d’Ocupació, que tinguin en compte a tots els agents implicats en l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat física: les entitats socials, les empreses i els Centres Especials de Treball”, reclama Antonio Guillén, president d’ECOM. “La tasca que fem les entitats socials especialitzades en la inclusió laboral de les persones amb discapacitat és fonamental per afavorir la inserció del col·lectiu al mercat de treball, per la qual cosa cal dotar-les de recursos perquè puguin continuar treballant”, reinvidinca Guillén. “Les entitats hem estat al costat de les
persones durant tota la pandèmia, i hi continuarem estant, com sempre, i hem adaptat la nostra forma de treballar a la no presencialitat per no deixar-les desateses. Això vol dir que hem hagut de flexibilitzar els programes, sense saber quines conseqüències tindria aquesta nova metodologia per a les entitats i sense comptar amb un finançament extra per a aquest
sobreesforç que s’ha fet”, explica.

Davant d’aquesta situació, ECOM reivindica més finançament a les entitats socials amb programes d’inclusió laboral i més flexibilitat en aquests programes, per tal que s’adeqüin a les necessitats de cada territori. Actualment, l’únic fons de finançament al qual poden accedir les entitats és el SIOAS, per a l’orientació, acompanyament i suport a la inserció a l’empresa ordinària de les persones amb
discapacitat o trastorns de salut mental, per això ECOM demana específicament que es revisi aquest model per poder continuar donant resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat física i/o orgànica en matèria laboral. La demanda encara és més urgent quan el passat 2020 el Govern estatal va fer una retallada de 86 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació a Catalunya i, tot i que aquest any el pressupost per a aquestes polítiques serà superior, la Generalitat de Catalunya ja ha anunciat que no es podran compensar els 86 milions que es van retallar l’any passat.

ECOM també demana més estabilitat en el règim de finançament d’aquets serveis especialitzats, a través d’un sistema concertat amb l’administració pública. És a dir, que els serveis d’inclusió laboral de les entitats socials passin a formar part de la cartera de serveis de l’administració, amb la qual cosa s’aconseguiria que aquests serveis tinguessin un finançament més estable, amb subvencions menys burocràtiques i més adaptades a les necessitats reals de les persones.
Més enllà de garantir la sostenibilitat i l’enfortiment dels serveis que treballen per la inclusió laboral de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària, ECOM reclama també al Govern que s’impulsin línies de suport al teixit empresarial i productiu per tal que es pugui mantenir l’ocupació i perquè es pugui generar nous llocs de treball, i afrontar la recuperació econòmica i social del país. “Calen
subvencions per als salaris de persones amb discapacitat i ajudes per a l’adaptació de llocs de treball o per a l’adquisició d’ajudes tècniques per tal d’afavorir la contractació de les persones amb discapacitat física”, reclama Guillén.

Dins d’aquestes línies de suport al teixit empresarial, ECOM sol·licita, de manera específica, ajuts extraordinaris i urgents per als Centres Especials de Treball, per poder mantenir l’ocupació de les persones amb discapacitat que hi treballen i per poder garantir la seva sostenibilitat i viabilitat.  Plou sobre mullat, la crisi de la Covid-19 agreuja la inclusió laboral de les persones amb discapacitat i agreuja el seu risc d’exclusió social

Segons les dades més recents de l’Observatori sobre la Discapacitat i el Mercat de Treball a Espanya (Odismet), des dels inicis de la pandèmia el 37% de les persones amb discapacitat s’han vist afectades per un ERTO, mentre que aquesta dada és del 3% en la resta de la població. Els serveis d’inclusió laboral d’ECOM han vist durant aquests mesos com les persones amb discapacitat del servei que van entrar en ERTO al principi de l’estat de l’alarma continuen encara en la mateixa situació, i com se n’han afegit d’altres. Antonio Guillén, president de l’entitat, manifesta que “aquesta circumstància ens angoixa perquè tot i que els ERTOs prohibeixen l’acomiadament en els 6 mesos de la seva finalització, moltes empreses han expressat que no creuen que sigui possible tornar a
reincorporar el personal quan s’acabin les pròrrogues, cosa que ens preocupa perquè les persones amb discapacitat tenen més dificultat per sortir de l’atur”. L’estudi de l’Odismet també senyalava que el 29% de les persones amb discapacitat a Espanya es trobava a l’atur al maig del 2020, una dada que estava en el 25,1% el 2019. A Catalunya, l’Observatori del Treball i Model Productiu va
publicar aquest febrer 2021 que aquesta dada al territori català es trobava en el 24,9% el 2019.

En aquest escenari, ECOM reclama que les administracions facin els pagaments de les prestacions a temps i que s’asseguri que no es tornen a donar retards en els ingressos d’aquestes, ja que durant aquest mesos de pandèmia l’entitat ha arribat a veure casos de persones amb discapacitat física i/o orgànica (persones que ja es troben en una situació de vulnerabilitat per la seva discapacitat), que han hagut de fer front a l’impagament de les prestacions durant 6 o 9 mesos, fos l’ERTE, l’atur o qualsevol altra prestació. “És inadmissible el retard en els pagaments d’aquestes prestacions, perquè incrementa la vulnerabilitat del col·lectiu de persones amb discapacitat i, a més comporta més risc d’exclusió social i l’increment de la desigualtat que ja pateixen les persones”, adverteix
Guillén. “Durant tots aquests mesos els ingressos d’aquestes persones han disminuït però les despeses han seguit sent les mateixes”, recalca Guillén. ECOM considera que és imprescindible la modernització immediata del SEPE, el servei estatal públic de treball, i de les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) per tal que es garanteixi l'accés a les prestacions econòmiques sense que aquestes es vegin compromeses en cap moment. Les persones amb discapacitat són un dels col·lectius en situació de major vulnerabilitat i més risc de pobresa. Les dades de l’últim informe de l’estat de la pobresa de l’EAPN -estudi publicat l’octubre de 2020 que recull dades del 2019- indicaven que una de cada tres persones amb discapacitat (el 32,5%) estava en risc de pobresa i/o exclusió. I és que cal recordar que les persones amb discapacitat tenen un greuge econòmic comparatiu d’entre 17.700 i 41.200 euros anuals de mitjana, pel sobrecostos que els suposa viure amb un discapacitat, com constata l’estudi de l’Ajuntament de Barcelona, actualitzat el 2019.

ECOM demana una administració centrada en les persones, que les acompanyi d’acord amb el seu projecte vital i que garanteixi l’accés a les prestacions. Per fer-ho possible, des de l’entitat consideren que és imprescindible complir els terminis en els pagaments de les prestacions, però també s’ha de tenir en compte l’accessibilitat universal i la bretxa digital, que afecta les persones amb discapacitat. La bretxa digital, un factor de risc davant la digitalització de les administracions ECOM reclama que la digitalització de les administracions públiques ha de garantir plenament l’accessibilitat i considera que, a l’hora de digitalitzar els serveis que ofereixen les administracions, no s’ha tingut en compte la bretxa digital que pateix el col·lectiu de persones amb discapacitat. “No s’està donant un accés equitatiu amb igualtat d’oportunitats a les persones amb discapacitat perquè la tecnologia que s’utilitza no és accessible, i és que en aquest procés de digitalització de les administracions ha prevalgut la urgència de posar en marxa l’administració digital per a
proporcionar l’atenció ciutadana, al fet que aquests serveis siguin accessibles i inclusius per a les persones amb discapacitat”, comenta Guillén.

Des dels seus serveis, ECOM han constatat també que les persones amb discapacitat física i/o orgànica es troben en aquests moments amb dificultats per comunicar-se directament amb les administracions a títol individual, ja que aquesta comunicació es redueix en molts casos a excessiva burocràcia a través de formularis que poden generar confusió i que no recullen totes les casuístiques de les persones. Un exemple és el fet que en el formulari per donar-se d’alta a l’Oficina de Treball de la Generalitat (OTG)
del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), no hi ha cap camp que reculli si la persona té una discapacitat. Això comporta que si aquesta informació no ha estat introduïda prèviament, la persona amb discapacitat no podrà accedir als serveis especialitzats finançats pel mateix SOC o Departament de Treball.

Segons l’estudi de l’m4social La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials, entre els principals neguits de les persones amb discapacitat física que van participar en la recerca es contemplaven “les dificultats que comporten per a moltes persones la integració de les TIC en activitats quotidianes tan diverses com les gestions bancàries, la recerca d’ocupació, la renovació de la demanda d’atur, etc.”. En aquest sentit, m4social també indicava que tot i que el 87% de les persones participants en la investigació tenien connexió a Internet a casa, el 38% no es movia bé en l’entorn online. Aquest fet dificulta per a les persones amb discapacitat física portar a terme els tràmits de manera autònoma, ja que no tenen les habilitats per fer-ho. L’informe sobre l’afectació de la COVID-19 en les persones amb discapacitat física vinculades als serveis d’inclusió laboral d'ECOM i a les seves entitats federades -un estudi amb una mostra de 1700 persones usuàries dels serveis de les entitats- afegeix que només el 56,5% de les persones que
s’atenen tenen un ordinador portàtil o de sobretaula i tan sols un 10,6% té tauleta, una circumstància més que “dificulta la continuïtat de la formació i de la recerca de feina”.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Més informació
Configuració