La Federació ECOM alerta de la inestabilitat dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat física per l’infrafinançament crònic que pateixen, i urgeix a l’aprovació dels pressupostos públics pel 2019
- Les entitats de la discapacitat, que van acabar l’any reclamant al Govern un augment de les tarifes amb què financen els serveis –congelada fa 10 anys– per la insostenibilitat de la situació, s’han trobat que en el nou any hauran de fer front a nous entrebancs financers, causats per decisions i desatencions governamentals.
- Entre aquestes, la dràstica retallada del Govern català en els imports destinats a alguns projectes d’atenció directa a les persones amb discapacitat física (amb càrrec a l’assignació de l’IRPF), que han deixat en la corda fluixa serveis que eren de continuïtat, i amb anys de funcionament; o l’aprovació per part del Govern estatal del Salari Mínim Interprofessional, que ha arribat sense que s’hagi tingut en compte l’impacte que aquesta mesura podia tenir en la viabilitat dels Centres Especials de Treball ni sense haver previst l’establiment d’alguna mesura de suport.
- La Federació ECOM apel·la a la corresponsabilitat dels Governs en l’atenció a les persones i demana una revisió urgent del sistema de finançament dels serveis per poder garantir-ne la sostenibilitat i poder seguir oferint a les persones que ho requereixen una atenció de qualitat. Així mateix, posa sobre la taula la urgència de que s’aprovin els pressupostos públics pel 2019, ja que les pròrrogues pressupostàries no permeten adequar el finançament a la necessitats reals.
Barcelona, 10 de gener de 2019. El 2019 no comença amb bon peu per a les entitats que presten atenció a les persones amb discapacitat física. El nou any arriba amb noves dificultats a les que les entitats hauran de fer front en referència al finançament dels serveis d’atenció a les persones que presten, degudes a la retallada que han patit algunes entitats en els imports assignats a alguns dels projectes amb càrrec a l’assignació de l’IRPF –que amenacen la continuïtat d’alguns serveis bàsics d’atenció a les persones–; i l’impacte negatiu que l’aprovació del Salari Mínim Professional ha tingut en les entitats (que no en les persones) que gestionen Centres Especials de Treball. Donada la situació, la Federació ECOM fa un crit d’alerta a les Administracions perquè se cerquin solucions que puguin pal·liar la delicada situació de les entitats i que les permetin poder afrontar l’any amb menor inseguretat. Així mateix urgeix, tant al Govern estatal com al català, a l’aprovació dels pressupostos pel 2019, ja que romandre amb pressupostos prorrogats dificulta que el finançament s’ajusti a les necessitats del moment i provoca que algunes de bàsiques quedin al descobert.
“Afeblides com estem les entitats per l’infrafinançament crònic dels serveis que prestem (donada la congelació durant més de 10 anys per part de la Generalitat de Catalunya de les tarifes amb què els finança), les entitats no estem en situació de poder suportar més pressió financera”, remarca Antonio Guillén, president d’ECOM, la federació que representa les entitats i les persones amb discapacitat física, i que aplega actualment prop de 140 entitats. “Algunes entitats estan arribant a prop del col·lapse i el neguit per les dificultats per donar continuïtat a alguns serveis d’atenció a les persones és cada cop més gran”, afegeix. “La situació és crítica i urgeixen mesures a curt termini que evitin cap prejudici i/o pèrdua en l’atenció a les persones; però també, com a representants del sector de la discapacitat física, creiem que cal revisar el sistema de finançament dels serveis i que s’estudiïn mesures de futur que assegurin la sostenibilitat i garanteixin una atenció continuada i de qualitat a les persones. Les necessitats de les persones segueixen existint quan hi ha limitació de pressupost, i no se les pot deixar sense cobertura”, raona Guillén.
“Afeblides com estem les entitats per l’infrafinançament crònic dels serveis que prestem (donada la congelació durant més de 10 anys per part de la Generalitat de Catalunya de les tarifes amb què els finança), les entitats no estem en situació de poder suportar més pressió financera”, remarca Antonio Guillén, president d’ECOM, la federació que representa les entitats i les persones amb discapacitat física, i que aplega actualment prop de 140 entitats. “Algunes entitats estan arribant a prop del col·lapse i el neguit per les dificultats per donar continuïtat a alguns serveis d’atenció a les persones és cada cop més gran”, afegeix. “La situació és crítica i urgeixen mesures a curt termini que evitin cap prejudici i/o pèrdua en l’atenció a les persones; però també, com a representants del sector de la discapacitat física, creiem que cal revisar el sistema de finançament dels serveis i que s’estudiïn mesures de futur que assegurin la sostenibilitat i garanteixin una atenció continuada i de qualitat a les persones. Les necessitats de les persones segueixen existint quan hi ha limitació de pressupost, i no se les pot deixar sense cobertura”, raona Guillén.
A finals de desembre, la Generalitat de Catalunya va fer pública la resolució de les subvencions amb càrrec a l’IRPF. En aquesta convocatòria, la Federació ECOM, que s’encarrega de la gestió global dels projectes de les seves entitats federades, ha vist reduït un 9% la quantitat global atorgada pel total de projectes presentats, que aquest any han estat 65. Una resolució que en global podria no tenir una lectura del tot negativa (ja que algunes entitats que no havien estat mai finançades en aquesta ocasió sí han aconseguit finançament per als seus projectes; o perquè algun projecte ha tingut increment de la quantia atorgada) però que per algunes entitats ha estat dramàtica, amb retallades d’entre un 30 i un 60% en els imports atorgats als seus projectes. I el greu és que els projectes afectats són serveis d’atenció directa a les persones amb discapacitat física com són un Centre de Recursos per a infants amb pluridiscapacitat, un Servei d’Atenció Domiciliària, un Programa de promoció de l’autonomia personal en l’entorn domiciliari per a persones amb malalties neurodegeneratives o un servei de respir i suport familiar, per citar-ne alguns. I, a més, es tracta de serveis que, en molts casos, existeixen des de fa molts anys i que tenien, a través d’aquesta convocatòria, un finançament garantit, més o menys estable, que havia permès garantir durant tots aquests anys l’atenció a les persones. “Se’ns fa inexplicable que, de sobte, es pugui deixar descobert un servei que durant anys ha demostrat que és necessari i que dóna resposta a les necessitats de les persones, quan hi segueix, a més, havent-hi persones que requereixen d’aquesta atenció”, explica el president d’ECOM. “Ens ha desconcertat perquè aquest punt de la continuïtat el vam remarcar molt en les converses que vam mantenir amb el Govern per definir aquesta convocatòria autonòmica”, explica.
Segons Guillén, “que el finançament dels serveis bàsics per garantir drets fonamentals depengui de subvencions fa el sector molt inestable i té un impacte molt negatiu a la vida de les persones amb discapacitat física. Urgeix que el Govern estudiï un sistema de finançament que afavoreixi la sostenibilitat i la viabilitat dels serveis d’atenció a les persones. Hem d’avançar ja, i amb celeritat, cap a l’acció concertada”. “Així mateix, caldria també que el Govern revisés allò que està finançant i estudiés si algun dels serveis està en disposició, per les seves característiques, d’incorporar-se a la Cartera de Serveis Socials”, afegeix.
Una situació específica a resoldre, i que des d’ECOM venim reclamant fa anys que se’n revisi la seva regulació, és la situació dels Centres Especials de Treball de persones amb discapacitat física castigats amb un infrafinançament crònic. “L’entrada en vigor l’1 de gener d’un increment del 22,4% en el Salari Mínim Professional és una notícia que, com a representants de les persones amb discapacitat física, celebrem per la millora que suposa en els professionals amb discapacitat tant d’aquests CETs com de la empresa ordinària. Però el fet de que la mesura s’ha posat en marxa sense preveure les conseqüències que aquesta tindria en les finances d’aquests centres, ha estat rebut pels CETs com un gerro d’aigua freda”, explica Guillén. “Les entitats que gestionen aquests centres hauran ara d’assumir ara la meitat d’aquest increment ja que des de 2017 no estan rebent ni el que la llei estableix, que és el 50% del SMI de cada professional que ocupen. I difícilment pel propi funcionament podran repercutir-lo de manera immediata en el seus clients. Cosa que fa del tot insostenible la situació", remarca. “Si es vol garantir l’ocupabilitat de les persones en aquests centres, és imprescindible que, tant el Govern estatal com el català, incrementin les partides per finançar-los”, constata.
Sobre ECOM ECOM és un moviment associatiu creat el 1971, que aglutina 136 entitats de persones amb discapacitat física de tota Espanya (113 de Catalunya) i que té una doble missió: d’una banda, defensar l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat física per assolir la plena inclusió social i millorar la seva qualitat de vida, amb l’apoderament de les persones com a eix vertebrador; i, de l’altra, enfortir el sector associatiu de la discapacitat física a través de la participació, la representació i el seu apoderament. www.ecom.cat
Segons Guillén, “que el finançament dels serveis bàsics per garantir drets fonamentals depengui de subvencions fa el sector molt inestable i té un impacte molt negatiu a la vida de les persones amb discapacitat física. Urgeix que el Govern estudiï un sistema de finançament que afavoreixi la sostenibilitat i la viabilitat dels serveis d’atenció a les persones. Hem d’avançar ja, i amb celeritat, cap a l’acció concertada”. “Així mateix, caldria també que el Govern revisés allò que està finançant i estudiés si algun dels serveis està en disposició, per les seves característiques, d’incorporar-se a la Cartera de Serveis Socials”, afegeix.
Una situació específica a resoldre, i que des d’ECOM venim reclamant fa anys que se’n revisi la seva regulació, és la situació dels Centres Especials de Treball de persones amb discapacitat física castigats amb un infrafinançament crònic. “L’entrada en vigor l’1 de gener d’un increment del 22,4% en el Salari Mínim Professional és una notícia que, com a representants de les persones amb discapacitat física, celebrem per la millora que suposa en els professionals amb discapacitat tant d’aquests CETs com de la empresa ordinària. Però el fet de que la mesura s’ha posat en marxa sense preveure les conseqüències que aquesta tindria en les finances d’aquests centres, ha estat rebut pels CETs com un gerro d’aigua freda”, explica Guillén. “Les entitats que gestionen aquests centres hauran ara d’assumir ara la meitat d’aquest increment ja que des de 2017 no estan rebent ni el que la llei estableix, que és el 50% del SMI de cada professional que ocupen. I difícilment pel propi funcionament podran repercutir-lo de manera immediata en el seus clients. Cosa que fa del tot insostenible la situació", remarca. “Si es vol garantir l’ocupabilitat de les persones en aquests centres, és imprescindible que, tant el Govern estatal com el català, incrementin les partides per finançar-los”, constata.
Sobre ECOM ECOM és un moviment associatiu creat el 1971, que aglutina 136 entitats de persones amb discapacitat física de tota Espanya (113 de Catalunya) i que té una doble missió: d’una banda, defensar l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat física per assolir la plena inclusió social i millorar la seva qualitat de vida, amb l’apoderament de les persones com a eix vertebrador; i, de l’altra, enfortir el sector associatiu de la discapacitat física a través de la participació, la representació i el seu apoderament. www.ecom.cat