- La prestació no és eficient perquè no està arribant a totes les persones susceptibles de ser-ne beneficiàries, llars que estan en una situació de màxima vulnerabilitat i que necessiten accedir-hi de manera ràpida i àgil.
- La falta d’una finestreta única és una trava burocràtica greu per a les persones que han de passar per dos processos administratius diferents: duplicitat de tràmits. La Taula en reclama una simplificació.
- És prioritari i urgent resoldre la falta de coordinació entre el govern espanyol i els territoris i, en el cas de Catalunya, és imprescindible tancar els acords, convenis i protocols necessaris per assegurar un bon encaix entre l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania i evitar tràmits excessius o innecessaris o reclamacions de cobraments indeguts.
La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa i representa més de 3.000 entitats socials catalanes, fa un balanç dels tres primers mesos de funcionament de l’ingrés mínim vital. Considera que la gestió que està fent el govern espanyol és “decebedora i caòtica” i que això està perjudicant enormement a persones que estan en una situació de màxima vulnerabilitati que necessiten tenir accés a la prestació de manera immediata. Per això, reclama a l’executiu central que apliqui canvis urgents per garantir aquest dret. Per a la Taula, s’ha evidenciat que la Seguretat Social no té la capacitat suficient per fer front a l’enorme volum de les sol·licituds presentades en un moment de màxima complexitat social.
Segons el ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, de les més de 900.000 sol·licituds rebudes se n’han tramitat un terç, unes 330.000, i només unes 85.000 famílies han rebut l’ajut, amb prou feines un 10% (l’última dada del govern espanyol sobre l’IMV a Catalunya és del mes de juliol, corresponent al primer pagament, i assegurava que l’ajut havia arribat aleshores a 6.000 llars catalanes). La Taula del Tercer Sector defensa que una possible solució seria dividir immediatament totes aquestes sol·licituds entre els serveis socials públics de les CCAA.
La posada en marxa de la prestació també ha demostrat les nombroses traves burocràtiques que han de patir les persones per la complexitat del procés administratiu dissenyat. Aquesta complexitat afecta tots els tràmits del procediment: des de la sol·licitud telemàtica, la documentació requerida, la supervisió i el control per part de l'Administració fins al mateix contingut que verifica que la persona està en situació de pobresa, la “prova de pobresa” (ingressos de la unitat familiar i patrimoni familiar). És per això que la Taula del Tercer Sector demana simplificar els tràmits (menys documentació, menys requisits, disminuir controls innecessaris, etc.) i també simplificar el contingut de la “prova de pobresa”.
D’altra banda, la Taula apunta una altra de les causes que també està contribuint al col·lapse administratiu. L’ingrés mínim vital està pensat sobretot per a persones que estan en una situació de pobresa severa, però una part important de les sol·licituds no compleixen amb el requisit. Això comporta que la Seguretat Social estigui rebent un nombre important de sol·licituds que han de ser denegades, però que impliquen una inversió alta de temps per part dels gestors/es.
La Taula del Tercer Sector reclama ampliar l’accés a persones que superen el llindar de pobresa severa, però que també es troben en una situació d’emergència social i, a més, que l’ajut arribi a col·lectius que, actualment, en queden fora, com persones sense llar; joves d’entre 18 i 23 anys i persones en situació administrativa irregular que no compleixen alguns dels requisits perquè el col·lapse d’alguns serveis públics fa que es trigui excessivament aexpedir els certificats de residència o treball. Aquest increment podria ser gestionat per les comunitats amb més recursos als serveis socials per revisar, controlar i aprovar les sol·licituds de cada territori. Sense coordinació entre els dos governs.
Tres mesos després de la posada en marxa de l’IMV, laTaula del Tercer Sector recorda que el govern espanyol continua sense tancar amb l’executiu català els acords, els convenis i els protocols de coordinació que són necessaris entre les dues administracions per aconseguir un bon encaix entre l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania. La Taula alerta que això té un impacte directe en les persones que han de passar per tràmits excessius o innecessaris o reclamacions de cobraments indeguts. Per això, demana que, urgentment, es concreti aquesta coordinació per avançar cap a una finestreta única.
La Taula del tercer Sector de Catalunya
Segons el ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, de les més de 900.000 sol·licituds rebudes se n’han tramitat un terç, unes 330.000, i només unes 85.000 famílies han rebut l’ajut, amb prou feines un 10% (l’última dada del govern espanyol sobre l’IMV a Catalunya és del mes de juliol, corresponent al primer pagament, i assegurava que l’ajut havia arribat aleshores a 6.000 llars catalanes). La Taula del Tercer Sector defensa que una possible solució seria dividir immediatament totes aquestes sol·licituds entre els serveis socials públics de les CCAA.
La posada en marxa de la prestació també ha demostrat les nombroses traves burocràtiques que han de patir les persones per la complexitat del procés administratiu dissenyat. Aquesta complexitat afecta tots els tràmits del procediment: des de la sol·licitud telemàtica, la documentació requerida, la supervisió i el control per part de l'Administració fins al mateix contingut que verifica que la persona està en situació de pobresa, la “prova de pobresa” (ingressos de la unitat familiar i patrimoni familiar). És per això que la Taula del Tercer Sector demana simplificar els tràmits (menys documentació, menys requisits, disminuir controls innecessaris, etc.) i també simplificar el contingut de la “prova de pobresa”.
D’altra banda, la Taula apunta una altra de les causes que també està contribuint al col·lapse administratiu. L’ingrés mínim vital està pensat sobretot per a persones que estan en una situació de pobresa severa, però una part important de les sol·licituds no compleixen amb el requisit. Això comporta que la Seguretat Social estigui rebent un nombre important de sol·licituds que han de ser denegades, però que impliquen una inversió alta de temps per part dels gestors/es.
La Taula del Tercer Sector reclama ampliar l’accés a persones que superen el llindar de pobresa severa, però que també es troben en una situació d’emergència social i, a més, que l’ajut arribi a col·lectius que, actualment, en queden fora, com persones sense llar; joves d’entre 18 i 23 anys i persones en situació administrativa irregular que no compleixen alguns dels requisits perquè el col·lapse d’alguns serveis públics fa que es trigui excessivament aexpedir els certificats de residència o treball. Aquest increment podria ser gestionat per les comunitats amb més recursos als serveis socials per revisar, controlar i aprovar les sol·licituds de cada territori. Sense coordinació entre els dos governs.
Tres mesos després de la posada en marxa de l’IMV, laTaula del Tercer Sector recorda que el govern espanyol continua sense tancar amb l’executiu català els acords, els convenis i els protocols de coordinació que són necessaris entre les dues administracions per aconseguir un bon encaix entre l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania. La Taula alerta que això té un impacte directe en les persones que han de passar per tràmits excessius o innecessaris o reclamacions de cobraments indeguts. Per això, demana que, urgentment, es concreti aquesta coordinació per avançar cap a una finestreta única.
La Taula del tercer Sector de Catalunya