La Convenció de l'ONU, la millor aliada de les persones amb discapacitat
El 22 de febrer, el Consell de Ministres del Govern d'Espanya, acollint una proposta del CERMI Estatal, declarava oficialment la jornada del 3 de maig de cada any com a Dia Nacional a Espanya de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb discapacitat de 2006. Aquesta Convenció és el tractat internacional que promou, protegeix i assegura els drets humans de les persones amb discapacitat arreu del món.
La data del 3 de maig ha estat escollida per ser el dia en què la Convenció, l'any 2008, va entrar en vigor, després d'aconseguir el nombre mínim exigit de ratificacions dels Estats part, entre els quals Espanya.
Amb aquesta declaració del 3 de maig es vol contribuir al coneixement, la difusió i la presa de consciència sobre aquesta Convenció i els seus principis, valors i mandats, estenent la cultura i la pràctica dels drets humans a l'esfera de les persones amb discapacitat.
Aquest 2019 és, doncs, el primer en què se celebra aquest dia oficial, ocasió que el moviment social organitzat de la discapacitat vol aprofitar per ressaltar la rellevància de la Convenció com la millor i més ferma aliada de les persones amb discapacitat, dones i homes, nenes i nens, i com el dispositiu jurídic, polític i social més apropiat per fer efectius els seus drets, inclusió i benestar.
El potencial transformador de la Convenció, marc referencial i prescriptor ineludible de totes les polítiques públiques i legislacions que es duguin a terme a Espanya en el camp de les persones amb discapacitat, s'intensifica si aquest tractat internacional es connecta amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Agenda 2030 de Nacions Unides.
Interpretar, desplegar i aplicar la Convenció en clau d'ODS i aquests en clau de Convenció de 2006, duplicarà els efectes de canvi social que necessiten les persones amb discapacitat per aconseguir entorns, relacions i comunitats plenament inclusives, sostenibles humana i socialment, respectuoses i que facin valer la diversitat com a bé de primera magnitud, digna de promoció i protecció.
La Convenció de 2006 i els ODS combinats marquen, per tant, l'agenda política de la discapacitat dels propers anys, que passa sens dubte de forma prioritària per atendre i materialitzar les recomanacions que el Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides ha formulat a Espanya, després de la segona revisió del grau de compliment d'aquest tractat feta els passats 18 i 19 de març i fetes públiques el 9 d'abril ( https://www.cermi.es/es/actualidad/novedades/observaciones-finales-sobre-los-informes-periódicos-segundo-y-tercero ).
Les recomanacions d'aquest Comitè sobre dones i nenes amb discapacitat, majoria dins del col·lectiu i grup més exposat a la violació estructural i sistemàtica dels seus drets, són particularment exigibles i urgents, per la qual cosa han de ser un objectiu preferent tant de les polítiques públiques d'igualtat com de les de discapacitat.
El programa polític i social perquè la Convenció de 2006 i els ODS siguin una realitat pràctica en un període raonable és ingent i el moviment cívic de drets humans de les persones amb discapacitat i les seves famílies vigilarà perquè els poders públics, els agents socials, els operadors econòmics, els mitjans de comunicació i tota la societat integrin aquest postulats a la seva actuació.
www.cermi.es
El 22 de febrer, el Consell de Ministres del Govern d'Espanya, acollint una proposta del CERMI Estatal, declarava oficialment la jornada del 3 de maig de cada any com a Dia Nacional a Espanya de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb discapacitat de 2006. Aquesta Convenció és el tractat internacional que promou, protegeix i assegura els drets humans de les persones amb discapacitat arreu del món.
La data del 3 de maig ha estat escollida per ser el dia en què la Convenció, l'any 2008, va entrar en vigor, després d'aconseguir el nombre mínim exigit de ratificacions dels Estats part, entre els quals Espanya.
Amb aquesta declaració del 3 de maig es vol contribuir al coneixement, la difusió i la presa de consciència sobre aquesta Convenció i els seus principis, valors i mandats, estenent la cultura i la pràctica dels drets humans a l'esfera de les persones amb discapacitat.
Aquest 2019 és, doncs, el primer en què se celebra aquest dia oficial, ocasió que el moviment social organitzat de la discapacitat vol aprofitar per ressaltar la rellevància de la Convenció com la millor i més ferma aliada de les persones amb discapacitat, dones i homes, nenes i nens, i com el dispositiu jurídic, polític i social més apropiat per fer efectius els seus drets, inclusió i benestar.
El potencial transformador de la Convenció, marc referencial i prescriptor ineludible de totes les polítiques públiques i legislacions que es duguin a terme a Espanya en el camp de les persones amb discapacitat, s'intensifica si aquest tractat internacional es connecta amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Agenda 2030 de Nacions Unides.
Interpretar, desplegar i aplicar la Convenció en clau d'ODS i aquests en clau de Convenció de 2006, duplicarà els efectes de canvi social que necessiten les persones amb discapacitat per aconseguir entorns, relacions i comunitats plenament inclusives, sostenibles humana i socialment, respectuoses i que facin valer la diversitat com a bé de primera magnitud, digna de promoció i protecció.
La Convenció de 2006 i els ODS combinats marquen, per tant, l'agenda política de la discapacitat dels propers anys, que passa sens dubte de forma prioritària per atendre i materialitzar les recomanacions que el Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides ha formulat a Espanya, després de la segona revisió del grau de compliment d'aquest tractat feta els passats 18 i 19 de març i fetes públiques el 9 d'abril ( https://www.cermi.es/es/actualidad/novedades/observaciones-finales-sobre-los-informes-periódicos-segundo-y-tercero ).
Les recomanacions d'aquest Comitè sobre dones i nenes amb discapacitat, majoria dins del col·lectiu i grup més exposat a la violació estructural i sistemàtica dels seus drets, són particularment exigibles i urgents, per la qual cosa han de ser un objectiu preferent tant de les polítiques públiques d'igualtat com de les de discapacitat.
El programa polític i social perquè la Convenció de 2006 i els ODS siguin una realitat pràctica en un període raonable és ingent i el moviment cívic de drets humans de les persones amb discapacitat i les seves famílies vigilarà perquè els poders públics, els agents socials, els operadors econòmics, els mitjans de comunicació i tota la societat integrin aquest postulats a la seva actuació.
www.cermi.es